dimarts, 4 de novembre de 2014

Com Petty, però sense l'estadi

CHUCK PROPHET & THE MISSION EXPRESS
Sidecar Factory Club, Barcelona
3 de novembre de 2014

"Sé que allà fora hi ha 50 llocs on podeu escoltar nord-americans tocant música d'arrels", ironitzava Chuck Prophet des de l'escenari de la sala Sidecar, "per tant us dono les gràcies per haver decidit passar aquesta vetllada amb nosaltres". Ironies al marge, fins i tot en un univers paral·lel on Barcelona pogués encabir mig centenar d'esdeveniments d'aquesta mena en una sola nit, Prophet destacaria per mèrits propis. Per veterania, per una trajectòria que a dia d'avui encara no ha mostrat signes de feblesa i per una ètica de treball que l'empeny a alternar sense condicions l'estudi amb una carretera que sembla haver estat feta per a ell. Una hora i mitja llarga, la d'ahir, en què va repassar un repertori prou estratosfèric per no ressentir-se ni tan sols d'algunes absències notables. Sí que van sonar, i brillar, perles de la magnitud de "White Night, Big City", "Castro Halloween" o "Sonny Liston's Blues". Amb ofici, compromís i moltes ganes de gresca. Em comentava un conegut que assistir a un concert de Prophet és com presenciar una actuació de Tom Petty, però sense l'estadi. I que duri, perquè és precisament en concerts com el d'ahir on el rock'n'roll ha sobreviscut, sobreviu i seguirà sobrevivint al marge de tota la resta.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada