divendres, 28 de novembre de 2014

Deu anys de Raydibaum

RAYDIBAUM
Music Hall, Barcelona
27 de novembre de 2014

D'acord, l'excusa de tot plegat era un aniversari rodó: ja fa deu anys que Raydibaum van debutar amb aquell refrescant comprimit de rock (genuïnament) independent titulat "Grided Elephant" (2004, Cydonia Records). Però si hi havia un motiu de celebració no era (tan sols) aquesta dècada a la carretera, sinó la manera com s'ha desenvolupat i segueix desenvolupant-se la trajectòria de la banda. Sense caure mai en la previsibilitat ni l'autocomplaença, i mantenint-se sempre fidel a la constància, les bones maneres i el compromís amb el seu públic de base. Jeffrey Lewis va dir una vegada que un artista té exactament el mateix valor que la seva obra més recent. I en aquest sentit, Raydibaum poden presumir d'haver parit aquest mateix any un àlbum tan definitiu com "Estructures sota terra" (2014, Right Here Right Now). El seu "Yankee Hotel Foxtrot" particular, i un cop de volant estilístic que els desmarca de les tendències dominants al pop català contemporani amb la mateixa força amb què Wilco es van despenjar al seu dia del so Americana.

Per això es poden permetre els barcelonins el luxe d'oferir un concert d'aniversari i centrar bona part del repertori en la seva collita més recent. Set de les divuit cançons provenien d'"Estructures...". La resta va repassar la totalitat d'un fons de catàleg capaç de lluir les seves millors formes encara a dia d'avui, de les cites al propi "Grided Elephant" a títols tan celebrats com "Alfabet", passant per perles del tamany d'un "Dins la balena" on van comptar amb l'acompanyament vocal de Jordi Lanuza (Inspira). Va ser un dels convidats -la resta van ser membres de Nyandú, excomponents de Mine! i l'equip de productors de Blind Records- d'una festa d'aniversari que tindria com a moment estel·lar un "Grans esperances" amb els membres del grup desendollats i tocant enmig del respectacle. A continuació tornarien a l'escenari, enfilarien "Aurora" i "Maleeixo el temps", i rematarien la feina amb "Gegants". La mateixa peça que tanca l'últim disc. Perquè deu anys no es fan cada dia. I perquè d'un present com el de Raydibaum pocs en poden presumir. Moltes felicitats.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada