dilluns, 3 de novembre de 2014

Kazuality - "Estructura de una panacea discreta"

El gironí Jaime Rodríguez és sens dubte un músic prolífic. Quan encara no fa ni un any que va lliurar "Metamecánica" (2014), es despenja amb "Estructura de una panacea discreta", el 24è disc que signa com a Kazuality en els seus dotze anys de trajectòria. I un àlbum de transició, segons afirma ell mateix al seu compte de Bandcamp, cap a una nova etapa vital que tot just comença a prendre forma en títols com "Descansen armas, rompan rompan filas", "Lo que el trazo resiste", "La marmota del día" o "De las esquinas a la matriz". Registres diversos per a un discurs on predominen la intensitat i els canvis de ritme inesperats. Respecte a la seva anterior obra es mantenen els ressons d'Anímic ("Falso año nuevo") i d'Standstill (la citada "Descansen armas..."), però el ventall sonor s'amplia amb traços com l'electropop sinistre de "Nos queda Roma", l'èpica ombrívola de "Tema serio" -que puntualment remet a Soda Stereo- o l'explosió post-punk de "Finalista (ellas ganaron el premio)". Un disc fosc i enigmàtic que recull els fruits dels que el van precedir i, a la vegada, planta les arrels d'un futur que promet brillar amb llum pròpia. Escoltin-lo aquí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada