dimarts, 2 de desembre de 2014

Recomanació: Lach de gira per la Península


Lach, padrí de l'antifolk.

L'antifolk. Se n'ha parlat molt, darrerament, però ningú acaba de saber ben bé com definir-lo. Probablement, l'antifolk sigui moltes coses a la vegada. Però totes elles tenen un denominador comú en Lach i la seva arribada al sud de Manhattan. Corrien els primers anys 80 i la ressaca del punk marcava musicalment parlant el ritme de vida de l'hemisferi occidental, exceptuant determinats clubs de folk del Greenwich Village novaiorquès. Els mateixos on havia esclatat dues dècades abans el revival folk dels 60 però que aleshores seguien línies artístiques més conservadores que l'administració Reagan. Els mateixos que van rebutjar al propi Lach, trobador urbà que renovava el folk des d'una òptica (post)punk. Els mateixos que s'autoproclamaven sants guardians del dogma folk i enfront dels quals el nostre home no va tenir més remei que passar a l'acció. Si ells celebraven el seu Folk Festival, va pensar, ell celebraria l'Antifolk Festival.

El va encetar a través de The Fort, un club gairebé clandestí que ell mateix va posar en marxa al Lower East Side -els dies de la gentrificació del LES quedaven encara molt lluny-. Començava aleshores una nissaga que a principis dels 90 s'establiria definitivament al Sidewalk Cafe, a la cantonada de l'Avinguda A amb el carrer 6 -actualment un dels epicentres artístics del baix Manhattan-. Una escena per la qual desfilarien uns joves Beck, Jeff Buckley, Suzanne Vega, Moldy Peaches, Regina Spektor o Jeff Buckley abans d'esdevenir noms de referència. Diverses generacions d'antifolkers que, novament, tenen en Lach el seu comú denominador. Un Lach que al llarg dels anys també editaria les seves pròpies cançons a través de discos com els celebrats "Blang!" (1999), "Today" (2004) o la seva obra més recent, "Ramshackle Heart" (2011), amb les espatlles ben cobertes per acompanyants tan il·lustres com Television o Neil Halstead (Slowdive, Mohave 3).

Establert actualment a Edimburg, comença aquesta setmana la seva segona gira per la Península Ibèrica. Ho fa per cortesia del promotor Albert Mestres (exFressa Ent) i amb l'únic acompanyament d'una guitarra que tornarà a fer saltar espurnes. En algunes dates compartirà escenari amb The Missing Leech, alter ego del manresà Maurici Ribera i ambaixador a casa nostra de l'antifolk i tot allò que significa aquest terme. Assistència recomanada, prenguin nota de les dates:

Divendres 5 - Las Armas, Zaragoza
Dissabte 6 - La Traviesa, Torredembarra
Diumenge 7 - La Gramola, Manresa
Dilluns 8 - Bar L’Alternativa, La Bisbal d’Empordà (+ The Missing Leech)
Dimecres 10 - Cafè El Cercle, Girona
Dijous 11 - Sant Feliu de Codines
Divendres 12 - La Contra, Barcelona (+ The Missing Leech)


Més informació:
Lach / Pàgina web / Bandcamp / Facebook
The Missing Leech / Pàgina web / Bandcamp / Facebook
Albert Mestres / Facebook



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada