dijous, 8 de gener del 2015

David Bowie - "Nothing has changed" (2014)

Una de les caràtules de "Nothing has changed", recopilaori definitiu
d'un David Bowie que celebra avui els seus 68 anys.

El mateix dia en què Elvis Presley faria 80 anys, David Bowie en fa 68. I els celebra amb tot un monument a la seva raó de ser. El recentment editat "Nothing has changed" (2014, Parlophone). Tres compactes -n'existeix una edició senzilla amb dos discos- que repassen mig segle de trajectòria artística. Cinquanta anys filtrant les més diverses influències i catalitzant un discurs en renovació constant. Els que separen "Liza Jane", explosiu artefacte freakbeat enregistrat encara com a Davie Jones & The King Bees, de "Sue (Or In A Season Of Crime)", enèssima reinvenció d'un Duc Blanc convertit ara en crooner crepuscular. Una història d'amor terminal i un desplegament de jazz gens ortodox per cortesia de Maria Schneider. Tota una declaració de present -la cançó és nova de trinca- a càrrec d'un Bowie que ha tingut l'encert de repassar la seva carrera començant pel final, escalfant motors amb el material més recent i anant enrere. Traçant d'aquesta manera la mateixa línia ascendent que dibuixarien aquests 59 temes d'haver-los presentat en l'ordre invers. Passant revista a tota una constel·lació de hits immortals -de "Life on Mars?" a "Heroes" i de "Hallo Spaceboy" a "Young Americans", passant per "Rebel Rebel", "Modern Love" o "Space Oddity", en alguns casos recorrent a remescles que ofereixen una visió alternativa si bé complementària de la història oficial- sense oblidar-se d'aquelles perles obscures sense les quals no s'entendria la resta -per exemple, el breu repàs a la seva inicial etapa mod-. I amb una presentació de luxe que cuida tots els detalls i recompensa al melòman amb tot allò que mai li podrà oferir cap descàrrega digital. Felicitats, senyor Bowie. Per aquests 68 anys tan ben portats. Per aquest mig segle d'incontestable trajectòria. I perquè el títol d'aquest recopilatori no podria haver estat més encertat: malgrat el caràcter eternament camaleònic de qui ens ocupa, res ha canviat durant tots aquests anys. El geni s'adapta a qualsevol circumstància, però es manté intacte.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada