dijous, 5 de febrer de 2015

Desitjos d'infants

Samfaina de Colors, ahir al Teatre Clavé de Tordera - Foto Àlex Falcó.
És una d’aquelles històries que ja formen part de la mitologia de la música popular. La de Johnny Cash actuant per als interns de la presó californiana de San Quentin el 1969. Quan va interpretar el tema que portava el mateix nom que el centre penitenciari, el públic sencer va embogir. Literalment. Evidenciant que els guardes ja no controlaven la situació. La controlava Cash, i havia assolit el control mitjançant una de les armes més poderoses mai concebudes per l’ésser humà: la música.

Ahir al matí, centenars d’alumnes de les escoles de Tordera també embogien. I, encara que de manera inconscient, també ho feien amb un esperit rebel. Perquè, durant uns instants, els codis establerts a les aules deixaven de ser vàlids. Perquè, ara sí, podien cridar d’aquella manera que tant molesta als professors. Però, sobretot, perquè en aquell escenari hi havia algú que cantava allò que tant els agradava escoltar: “Tant de bo hi hagués més pati i menys hores de lliçó”. Els desitjos de tots aquells infants, fets versos i melodia. Novament, la música es manifestava com la més poderosa de totes les armes.

La cançó en qüestió era “L’hora del pati”, i qui la cantava era Xavi Múrcia, un dels integrants de Samfaina de Colors. Amb més de 25 anys de trajectòria, aquesta formació és una de les poques de casa nostra que han aconseguit traçar la diferència entre fer música infantil i acostar la música als infants. Perquè el que fa Samfaina de Colors és precisament això, acostar el fet musical als infants. Defugint fórmules quadriculades i apostant per discursos que tant puguin arribar als petits com els seus propis pares.

N’és un bon exemple “Càpsules” -l’espectacle presentat ahir a Tordera-. Un repertori on ressonen discursos sonors com els del rock’n’roll i formes estètiques que remeten al pop independent més fresc de les passades tres dècades -escoltin “Què diiius?” i després posin-se un disc de Violent Femmes o Jeffrey Lewis; probablement s’emportin vostès una agradable sorpresa-. I un muntatge fresc amb escenografia de tota una Lyona. Perquè la millor manera d’ensenyar música als més petits és convidant-los a viure-la.


“Obriu escoles per tancar presons” (Victor Hugo)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada