diumenge, 22 de febrer de 2015

Tennessee Connection

TORI SPARKS
L'Oncle Jack, L'Hospitalet de Llobregat
21 de febrer de 2015

Casualitats. Tennessee és un dels estats nord-americans on va viure Tori Sparks abans d'abandonar el seu país i establir-se a Barcelona. I el bressol d'un destil·lat tan cèlebre com inspirador, Jack Daniel's. Inspirador, sí, perquè des de ja fa una colla d'anys existeix a l'Hospitalet de Llobregat un petit museu dedicat al whiskey per excel·lència de l'estat de Tennessee. L'Oncle Jack, el singular i entranyable entorn on Sparks presentava la nit passada el seu darrer disc, "El mar" (2014). I, si bé tenia la seva gràcia degustar les seves cançons en aquell entorn, el cert és que la connexió Tennessee s'acabava aquí. Sparks no és de les que se senten còmodes enregistrant el mateix disc una vegada i una altra. I després d'una vida sencera dedicada a explorar el cànon musical del seu país des de diferents angles, l'any passat va optar per posar tota la carn a la graella i fer un triple salt mortal que li ha acabat sortint d'allò més rodó. El resultat és l'obra citada, un acostament al flamenc -amb el suport de Calamento- que l'allunya musicalment de les coordenades de Tennessee i l'acosta al mestissatge entès a la manera d'uns Lobos o uns Calexico. Ahir en va desplegar mostres com les personals relectures d'"Everybody Knows" (Leonard Cohen), "Quizás quizás quizás" (Osvaldo Farrés) o la tradicional "La llorona", a més d'un "Wade in the Water" (també tradicional) que és ara per ara inèdit en la veu d'Sparks i que reclama a crits ser enregistrat.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada