dissabte, 11 d’abril de 2015

Kazuality - "Campo Santo" (2015)


Jaime Rodríguez havia definit "Estructura de una panacea discreta" (2014), el darrer disc editat a data d'avui sota el seu alter ego Kazuality, com un treball de transició. Un pont entre tot el que havia fet durant els passats tretze anys i un futur que es presentava -i segueix presentant-se-, com a mínim, renovador. Crida l'atenció, per tant, que al seu successor, "Campo Santo" (2015), destaqui entre d'altres un tema titulat "Transición en singular". Perquè la singularitat és un dels trets que defineix Kazuality, i perquè des d'aquest projecte unipersonal es referma cada vegada més Rodríguez com un motor creatiu dels que van a la seva, disposat fins a les últimes conseqüències a navegar a contracorrent en un negoci on l'atreviment, el risc i la pròpia singularitat són valors a la baixa. I perquè, en certa manera, l'àlbum que ens ocupa segueix essent un disc de transició.

"Campo Santo" és el vint-i-cinquè lliurament de Kazuality. Xifra rodona, ocasió especial i moment per tant d'aturar-se, mirar enrere, reflexionar i encarar el que hagi de venir a partir d'ara. Tasques que Rodríguez desenvolupa a través d'onze talls on repassa tots i cada un dels formats i discursos emprats al llarg dels vint-i-quatre àlbums anteriors. Textures orgàniques ("Impulso, valentía, deseo y miedo", "Una libre asociación"), rock d'alta volada ("Un lenguaje para mudos", "En la esquina siempre ganarás"), reflexió en clau pop ("Pulgasari 2") i aquells apunts d'experimentació que sobresurten de tant en tant al llarg de tot el disc. Tretze anys resumits en onze talls. I onze noves composicions com a nou punt de partida. Afirma ell mateix que les sessions de "Campo Santo" van aportar material suficient per a una segona part que veurà la llum aquest mateix any. Caldrà estar atents. De moment, poden gaudir aquí d'aquest darrer llançament.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada