divendres, 17 d’abril de 2015

Núria Graham - "Bird Eyes" (2015)

Núria Graham.
No em va acabar de convèncer Núria Graham quan la vaig escoltar per primera vegada, ara deu fer uns dos anys, però sabia que tard o d'hora ho acabaria fent. No em va acabar de convèncer perquè la veia massa verda. Perquè apuntava molt amunt, però a la seva curta edat no podia haver acumulat l'experiència ni els recursos necessaris per a assolir la seva diana. Però sabia que tard o d'hora m'acabaria convencent perquè semblava tenir les idees clares i perquè tot plegat era únicament qüestió de temps. Doncs bé, en tan sols dos anys no només ha assolit aquella diana, sinó que l'ha superat amb escreix. I ho ha fet amb un disc, "Bird Eyes" (2015, El Segell del Primavera), que remet a Daughter, Sharon Van Etten, Angel Olsen i, en determinats passatges, fins i tot PJ Harvey o Kate Bush -per si això fos poc, també aguanta tota comparació possible-. Amb assistència de tot un Jordi Casadesús (La Iaia) i amb una maduresa lírica que a la seva edat espanta en el millor dels sentits -escoltin atentament "Dark Past" i m'ho expliquen-. Vaja, que m'ha convençut i de quina manera. Que ja no li calen més arguments, però sé que encara n'aportarà molts més en el futur. Que això només és el principi i que el millor arribarà quan hagi d'arribar. I ho sé amb la mateixa certesa amb què sabia fa dos anys que la Graham m'acabaria convencent.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada