dijous, 28 de maig de 2015

Dies de Primavera (1)

OMD.
PRIMAVERA SOUND 2015
Parc del Fòrum, Barcelona
27 de maig de 2015

Jornada de portes obertes al Fòrum per a donar la benvinguda al quinzè Primavera Sound -o com a mínim a les seves jornades centrals, que el festival va començar ja fa dies-, i primer moment memorable. El que van protagonitzar uns pletòrics Orchestral Manoeuvres In The Dark (OMD). Tres dècades i mitja porten els de Wirral fent massiu allò que abans havia estat avantguardista, així com alçant ben amunt la bandera d'un pop electrònic que no s'entendria sense perles com "Enola Gay". Amb ella van començar, declaració d'intencions d'una formació a qui no li fa res posar tota la carn a la graella de bon principi, disparant la seva peça més universal tan bon punt salta a l'escenari. A continuació vindrien un bany de masses i una bateria d'incontestables hits que culminaria, és clar, amb "Electricity". Demostració de classe, ofici i bones maneres. I de com conservar intacta tota la vitalitat en plena edat de prejubilació. Enormes.

Tot el contrari d'un Albert Hammond, Jr. que una hora abans havia ofert al mateix escenari un passi apagat i amb poca substància. De ganes no semblaven faltar-n'hi, però poca cosa podia fer amb una banda tan freda i mecànica com la que duia al darrere. Molta tècnica per a tapar la manca de sang evidenciada sobretot quan revisaven el primer disc solista de Hammond, aquell "Yours to Keep" (2006) que es manté a data d'avui com la seva millor obra al marge dels Strokes. Tan sols "In Transit" va aconseguir alçar mínimament un vol que en cap cas van assolir títols tan aparentment infal·libles com "Back to the 101" o la inicial "Holiday". Ni tan sols la cita als Buzzcocks amb "Ever Fallen in Love" va aportar res al marc d'un concert situat a les antípodes d'aquella descàrrega amb què el mateix Hammond -amb més sang a les venes i una banda amb més nervi que solfa- havia debutat l'any 2006 als escenaris barcelonins. Qui l'ha vist i qui el veu.

Molt més en forma s'havia mostrat anteriorment David Gedge al capdavant d'uns Cinerama igual de solvents. El seu pop de vocació perfecta es degusta millor en les distàncies curtes, però els britànics van saber omplir les inabastables extensions del Fòrum amb un passi serè i sense fissures. "Aquest és el meu festival preferit de tot el món", va confessar Gedge durant la recta final del set i davant una audiència que a aquestes alçades ja s'havia fet seva. I segurament deia la veritat. Un dels millors festivals del planeta acaba de començar. Bon(a) Primavera a tothom.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada