dissabte, 2 de maig de 2015

Èxtasi i fletxes

JANSKY
Heliogàbal, Barcelona
1 de maig de 2015

La primera vegada que els vaig veure en directe, ara fa poc més de dos anys a la NAUB1, Jansky eren un projecte gairebé en fase de formació -però amb un disc brillant sota el braç, "Un big bang a la gibrella" (2013)-. Des d'aleshores ha plogut molt i el duet que formen Laia MaLo i Jaume Reus no ha parat quiet. Actuacions al Sónar i al Regne Unit, la consolidació de la seva electropoesia com un discurs singular i únic en la seva espècie i, recentment, un segon disc que augmenta totes les troballes sòniques i líriques del seu predecessor. "ÉÈ" (2015) té com a marc de fons conceptes com l'evolució o la transformació. Dues constants personificades ahir per uns Jansky que ja no necessiten demanar permís a ningú, que fan el que volen i ho fan millor que ningú, i que han trobat el perfecte equilibri entre uns beats que conviden a l'èxtasi i uns versos esmolats com fletxes. Feia calor, molta calor, la nit passada a l'Heliogàbal. Però s'hi estava de conya, els ho prometo.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada