divendres, 1 de maig de 2015

Un barceloní de cap a peus

Detall de la caràtula de "Jaume Sisa, el comptador d'estrelles", de Donat Putx.

"És cert que es va sanejar la costa, que es van netejar les façanes de les cases, que es van urbanitzar els carrers i les places, que es van obrir molts hotels... Però en tot aquest procés va desaparèixer l'ànima antiga de la ciutat. (...) És com si aquesta ciutat postolímpica, tan neta i endreçada, de cop s'hagués venut l'ànima a canvi d'una esplendor d'or barat, d'or alemany, d'aquell or que només és un xapat i al darrere hi ha la llauna. Quan vaig tornar, vaig tenir la sensació que tothom llogava habitacions i obria botigues de souvenirs per a turistes. Que tothom anava bé econòmicament, però a canvi de renunciar a ser el que som. Però potser ja es tracta d'això. Potser els barcelonins érem així i no havíem tingut l'oportunitat d'actuar d'aquesta manera". Un barceloní de cap a peus com és Jaume Sisa reflexiona sobre la Barcelona contemporània en una de les converses amb el periodista Donat Putx que recull el volum "Jaume Sisa, el comptador d'estrelles" (2015, Editorial Empúries).

I té raó. Ja fa anys que molts barcelonins clamen contra el turisme. I probablement no els manquin motius per fer-ho, però cal no oblidar que una ciutat no és res més que allò que els seus habitants volen que sigui. I aquest model incontrolat i insostenible de turisme és conseqüència únicament d'anys i anys de negocis i vistes grosses. De propietaris i botiguers de tota la vida, tots ells amb denominació d'origen barcelonina, que quan han olorat negoci en el turisme no han dubtat a llogar, vendre, especular o el que calgués per a rascar la primera pela -que ja se sap, Catalunya pot aspirar a grans progressos però per bé i per malament no deixa de ser un país de botiguers-. I és clar, allò que abans ens feia tanta gràcia s'ha acabat transformant en un monstre que ja no podem controlar. En qualsevol cas, el problema de Barcelona no és només el turisme, i això ho sap qualsevol que conegui mínimament la ciutat i el seu funcionament a nivell sobretot però no únicament polític. Sobretot però no únicament perquè, hi torno a insistir, una ciutat no és res més que allò que els seus habitants volen que sigui.

Avançada la conversa, Putx pregunta a Sisa què ha canviat a Barcelona. Què va passar durant els anys 90 perquè la ciutat que ell havia conegut es transformés en aquest centre comercial que és ara. I el cantautor galàctic ho té claríssim: "El progrés econòmic, que comporta una rigidesa en el viure i en els costums. Quan augmenta el nivell de vida, tot ha d'estar més controlat. Actualment, els veïns ja no suporten que un bar faci soroll més enllà de les onze de la nit, i en aquella època els veïns organitzaven revetlles al carrer: aquesta és la diferència". Evidentment, es poden matisar, discutir i analitzar molts factors, però en termes generals Sisa l'ha ben clavat. On abans hi havia una ciutat que no era gens cool i on els veïns organitzaven les seves pròpies revetlles, ara hi ha la ciutat més cool del món -o així ens la volen vendre- però la mala insonorització d'un local d'oci nocturn pot comportar per al seu propietari una pena de presó superior a algunes de les que es compleixen per assassinat. Les campanyes municipals no paraven d'insistir-hi abans, durant i després dels Jocs Olímpics: Barcelona s'estava posant guapa. Però en algun moment es va passar amb el maquillatge i al final ha acabat fotent una mica de fàstic.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada