dimecres, 17 de juny de 2015

LE PETIT RAMON: “Només la cultura ens pot salvar del classisme”

Le Petit Ramon - Foto Eva Serrats.
Els anys no perdonen a ningú, però hi ha qui sap suportar-los més bé que la resta. Per exemple Ramon Faura, conegut artisticament com Le Petit Ramon. Cronista per excel·lència d’una Barcelona que es nega a desaparèixer malgrat els rentats de cara més eufemístics, acaba de trencar quatre anys de silenci amb “Senyores senyores senyores” (2015, Le Chien Malade). No és que durant tot aquest temps hagi parat quiet. Ha explorat al capdavant de Macho els horitzons del rock de garatge més canalla, ha posat en marxa el seu propi segell discogràfic i ha descobert les bondats de la paternitat. Això sí, el seu amor pel gintònic es manté tan intacte com la seva esmolada oratòria. Durant una hora llarga i en un cèntric bar barceloní, servidor va poder parlar amb Faura del que podria ser el seu disc definitiu, de la lluita de classes i d’allò que ell anomena Efecte Guardiola. Geni i figura, poden comprovar-ho en una entrevista publicada avui mateix a Brubaker i que considero de les més interessants que he arribat a fer mai.



Aquí en tenen un revelador fragment: "De jove, vaig ser mod. I això m’acostava a gent que venia d’àmbits socials molt diferents del meu, però ens enteníem a la perfecció a través de la fascinació pels Who o les Lambrettas. I això és la cultura, cultivar un espai comú entre tu i jo encara que vinguem de móns molt diferents. Escoltar rap amb un algerià i, encara que ell vingui d’una tradició islàmica i tu d’una tradició cristiana, poder compartir la passió pel hip-hop.‘Escandinàvia’ tracta d’això, tot i que no arriba a parlar de cultura sinó que tracta en clau humorística la relació entre l’‘ultrapija’ de classe alta i el ‘pseudopijo’ de classe mitjana. Per desgràcia, t’adones que des de la manera d’agafar la cullera fins a la de pronunciar una determinada paraula, són marques de classe. I què ens pot salvar d’això tan miserable que és el classisme? La cultura, l’única cosa que resulta més important que tota aquesta merda. Perquè quan comparteixes amb algú la fascinació per una determinada cançó o una determinada pel·lícula, tota la resta passa a un segon pla".





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada