dimecres, 26 d’agost del 2015

Havaneres

LES ANXOVETES
Festa Major de Blancs i Blaus
Plaça de la Porxada, Granollers
26 d'agost de 2015

En certa manera i salvant més d'una distància, Les Anxovetes són a l'havanera el que Pistol Annies són al country: un conjunt que aborda el gènere de torn en clau femenina però sobretot des d'una òptica fresca i una vocació renovadora. La gran diferència és que, mentre la música d'arrels nord-americana porta dècades renovant-se constantment i gaudint de bona salut -vaja, que no li calien unes Pistol Annies per a seguir mirant endavant-, l'havanera necessita urgentment sang jove que li injecti nova vida més enllà dels aplecs de tietes, rom cremat i botifarra a la brasa. Necessita -en present-, perquè si bé és cert que Les Anxovetes desenvolupen aquesta funció, també ho és que són una excepció en un gènere de naturalesa marcadament immobilista. La qual cosa diu poc a favor de l'havanera contemporània, però a la vegada atorga al trio gironí un plus de singularitat. La dada pot sonar a anècdota i fins i tot a broma de sobretaula, però no ho és en absolut: la de Les Anxovetes és ara mateix una de les poques propostes de casa nostra que podrien encaixar igual de bé en un dels citats aplecs tietaires que en qualsevol vetllada on abundin les barbes i les bandoleres del popArb. Aquest migdia han actuat en el marc d'un vermut de festa major a Granollers i, malgrat trobar-se en un entorn poc propici -ja se sap, en aquesta mena de saraus el respectable tendeix més a parlar que a escoltar i deixar escoltar-, han ofert un passi notable. Prenent el manual d'estil com a mitjà i no com a finalitat, sense por d'incorporar influències forànies -el folk anglosaxó treia el cap de tant en tant- i fent gala d'una personalitat única i intransferible. Fins i tot es podria dir que han defugit bona part dels tòpics del gènere, de no ser per una innecessària recreació d'"El meu avi" que no ha aportat absolutament res al concert però tampoc n'ha trencat el ritme. Les noies apunten amunt i d'arguments no els en manquen. Tant de bo no siguin flor d'un estiu.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada