dimecres, 2 de setembre de 2015

Disc de rareses de Les Atxes


Algun dia, quan el que portem de segle es pugui contemplar amb una certa perspectiva històrica i algú s'encarregui d'escriure amb un determinat grau de rigor la història del pop en català, bandes com Les Atxes s'haurien de merèixer un capítol a part. I no perquè obtinguessin una gran transcendència al seu moment, sinó precisament perquè no la van tenir. Perquè l'haurien d'haver tingut, de cançons els en sobraven i de bones maneres no els ho explico, però no la van tenir perquè el país mirava cap a un altre costat. És evident que Les Atxes no podien transcendir en un entorn que no entenia la diferència entre uns Mishima i uns Amics de les Arts, i que seria capaç de transformar una icona contracultural com el Canet Rock en símbol de l'oficialisme subvencionat i del més ranci conformisme. En un país que havia fet de la llengua un gènere en si mateix i del no molestar una condició, els de Barcelona van optar per un discurs totalment outsider que els alineava amb contemporanis com Sam Destral, Els Surfing Sirles, Le Petit Ramon o Liannallull. No, Les Atxes no van transcendir en un mercat que confonia conceptes com indie o alternatiu amb anuncis de cervesa i revetlles a la platja, però en canvi van deixar empremta en alguns dels escenaris més reconeguts de la Catalunya subterrània. Sense anar més lluny, el Minifestival de Música Independent, des d'on van dir adéu poc abans de desfer-se per causes logístiques. Corria el mes de febrer de 2013.

Dos anys i mig més tard arriba "Tubercle" (2015), recopilatori de rareses que no tan sols ens permet aprofundir en el repertori dels barcelonins -l'única referència editada fins a data d'avui era el seu debut homònim (2011)-, sinó també fer-nos una idea de com hauria pogut evolucionar el grup de no haver-se separat. De les onze pistes contingudes al disc, vuit les va enregistrar el nucli original de la banda entre els anys 2011 i 2013 i podrien haver configurat perfectament aquell segon disc que mai va acabar d'arribar. Parlem d'artefactes de naturalesa tan immediata com "No l'estiris tant", "Mas Pardines", "Carbó" o "Set", emmarcats tots ells en aquella cocteleria sònica on Sisa podia alternar amb Television, i els Modern Lovers amb Pau Riba i Om. La resta la va enregistrar el vocalista principal del grup, Marc A., des del seu exili alemany i fent-se càrrec de tots els instruments -la gravació data de 2014 i, per tant, és posterior a la dissolució oficial del grup-. Tres peces que no esquiven referents com els anteriorment citats i on guanyen pes l'experimentació ("A l'ombra del taronger"), l'intimisme reposat ("El turista anglès") o fins i tot el blues àcid ("Bulldog"). "Tubercle" aporta doncs una mica més de llum a una banda que es mereixia una sort millor. Diuen els seus excomponents que en cauran més volums en un futur. Els esperarem amb candeletes, i si tot plegat servís perquè tornessin als escenaris encara que fos de forma puntual, més d'un encetaria una ampolla de cava.


Més informació:
Les Atxes  /  Bandcamp



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada