dimarts, 20 d’octubre de 2015

Cassette Store Day

Feia anys que no rebia un regal com el que em va fer dies enrere un bon amic. Un cassette, ni més ni menys. Música enllaunada en format analògic, en aquest cas a càrrec d'un artista que em sembla d'allò més interessant i editada amb motiu del Cassette Store Day -celebrat el passat 17 d'octubre-. Encara no he escoltat la cinta, no pas per manca de ganes sinó de temps, i quan ho faci serà la primera vegada en anys que escolti un cassette. Un format donat per mort fins no fa pas tant i que ara sembla tornar a treure el cap tal i com ho va fer el vinil al seu dia.

Personalment, estic vivint aquest ressorgiment del cassette des de la distància. Els meus formats de capçalera segueixen essent l'lp i el cd. I si bé és cert que conservo intacta la meva col·lecció de cassettes, també ho és que molts dels títols que hi són presents els he acabat adquirint i escoltant en disc compacte o de vinil. Qüestió de comoditat i de costums, suposo. El cas és que tampoc vaig seguir el Cassette Store Day -novament per manca de temps, tot i que de no ser pel regal del meu amic ni tan sols me n'hagués recordat-, fins al punt de no saber ben bé què pensar de tot plegat.

Darrerament s'ha criticat molt tota la polseguera aixecada al voltant del Record Store Day, una jornada que personalment beneeixo per tot el que aporta tant a les disqueries com als propis melòmans -la polseguera, com en tants altres àmbits, va a part-. Ara bé, el Dia de les Botigues de Cassettes? Realment hi ha establiments que es dediquin exclusivament a vendre cassettes? A mi em sembla recordar haver-ne vist algun durant els anys 90, però ara mateix dubto que abundin -i menys al nostre país, on amb prou feina es venen discos sigui quin sigui el format-.

D'acord, de la mateixa manera que el Record Store Day, el Cassette Store Day haurà servit per dinamitzar dos sectors -el de les disqueries i el dels segells discogràfics independents- que prou malament ho estan passant. I això sempre és positiu. Però encara seria més positiu que el gran públic es recordés d'ells durant la resta de l'any. Que la gent s'animés a comprar música enllaunada pel plaer de gaudir-la i no perquè ho digui el calendari. I que aquest costum pogués ser compatible amb el Dia de les Botigues de Discos, el Dia de les Botigues de Cassettes, el Dia de les Botigues de Minidisc o el Dia de les Descàrregues Digitals Legals -al pas que anem tot acabarà arribant, ja ho veuran-.



10 comentaris:

  1. Quin cassette era? Estic intrigada...
    És curiós això del retorn del cassette, has de tornar a adquirir un aparell per escoltar-lo perquè al cotxe no pots, o només en algun aparell amb els seus dies. Però té la qualitat del vinil?
    Fa no gaire Laetitia Sadier en treia un i em vaig quedar sorpresa... Anirà a més?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt interessant això que comentes. Precisament, no fa gaire anava amb el cotxe d'un amic. Un cotxe que té els seus anys i que encara conserva el radiocassette. Va ser molt curiós, perquè en realitat escoltàvem cd's a través d'un lector portàtil connectat a un d'aquells adaptadors amb forma de cassette que es van fer populars a finals dels 90 (i que van passar a millor vida quan els cotxes van incorporar lectors de cd). I resulta que ara torna el cassette i molta gent no té manera d'escoltar-lo al cotxe!

      El primer contacte que jo vaig tenir amb aquest 'revival' del cassette va ser en un concert de Cass McCombs, ara deu fer quatre o cinc anys. Aleshores em va xocar veure cassettes a l'stand de merchandising i em vaig pensar que era un caprici de l'artista, però amb els anys he observat com la cosa ha anat a més (fins al punt de celebrar-se el Cassette Store Day). Seguirà anant a més? Doncs crec que sí, encara que mai arribi als nivells del vinil. De fet, no m'estranyaria que acabessin sorgint adaptadors com el que et comentava abans, però en el sentit invers (és a dir, que puguin connectar un walkman com els d'abans a un reproductor d'mp3). I espera't, que ara el cd va a menys, però quan d'aquí a uns anys tingui prou valor retronostàlgic segur que també acabarà fent un retorn triomfal.

      Si el cassette té la qualitat del vinil? Doncs segur que trobaràs algun fan incondicional del format que et dirà que sí sense dubtar-ho, però jo (que tampoc sóc cap expert en la matèria) et diria que ni de broma. De fet, recordo que durant les meves infància i adolescència el cassette era una mena de germà pobre dels discos (primer de vinil, després els compactes). El format al qual recorries quan et volies comprar un àlbum però no tenies prou diners per a adquirir-lo en disc (la diferència de preu era notable). Com comentava a l'article, molts dels títols que encara conservo els he acabat adquirint en compacte o vinil, i un dels motius és precisament la qualitat (un altre, la comoditat). Ara bé, com a objecte el cassette pot arribar a tenir el mateix valor que qualsevol altre format (a nivell sentimental, per exemple, cosa que mai podràs dir d'una descàrrega digital).

      I sobre el cassette que em van regalar, doncs era un llançament exclusiu per al Cassette Store Day. "Låt oss tala om kärlek", d'El SistemÄ Suec, un artista de la Garrotxa que fa coses molt interessants. El trobaràs a Bandcamp, i si mai tens ocasió de veure'l en directe et recomano que no te'l perdis.

      Elimina
  2. I per què creus que es torna al cassette? Entenc que es torni al vinil o fins a cert punt a les càmeres analògiques (què per mi ve a ser pel mateix motiu que el vinil però aplicat a la fotografia), l'estètica, el revival en si, només?
    Se'm fa curiós, però si torna, benvingut de nou!

    Escoltant El sistemÄ Suec!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, suposo que per saber els motius exactes del retorn del cassette caldria fer un d'aquells estudis llargs i costosos. Però jo m'atreviria a assenyalar sobretot dos motius. El primer, la necessitat de reinventar-se de la indústria discogràfica. Quan va aparèixer el cd, aquesta mateixa indústria hi va trobar una mena de gallina dels ous d'or. La producció de compactes resultava notablement més econòmica que la de vinils, però les unitats seguien venent-se al mateix preu i d'aquesta manera augmentaven els beneficis (per això els vinils van arribar pràcticament a desaparèixer del mercat).

      Ara bé, quan van entrar en joc els cd-r's, internet i la caiguda de vendes dels discos, la indústria va haver de reaccionar i es va treure de la màniga el revival del vinil. Ara, un cop els vinils han deixat de ser objecte de revival per a esdevenir una realitat al mercat discogràfic (amb llançaments que ja només es fan en aquest format i no en cd), tocava buscar una altra "novetat" o "curiositat" que cridés l'atenció. I aquí és on entraria el cassette.

      L'altre motiu és la "retronostàlgia". Vivim en uns temps en què les manifestacions culturals es retroalimenten (mai més ben dit) de referents pretèrits. Des de grups que sonen actuals amb discursos de fa quatre o cinc dècades, a pel·lícules que s'apropien sense que ningú s'immuti de recursos estètics també propis de dècades passades. I un d'aquests recursos estètics són els propis vinils, per exemple (fixa't en la quantitat de pel·lícules ambientades en l'actualitat on apareix algun disc de vinil). En aquest sentit, he arribat a conèixer gent que compra vinils sense ni tan sols disposar de tocadiscos (ni tenir intenció de comprar-se'n cap). Com a molt n'escolten la música a través de l'ordinador (molts vinils i cassettes vénen amb codi de descàrrega inclòs, feta la llei feta la trampa), i conserven el disc (o el cassette) com a objecte de fetitxisme evocador de temps passats que hem acabat romantitzant.

      Sobre això últim, vaig escriure fa temps un article que potser t'interessarà llegir (si en tens temps i ganes, és clar):
      http://dancingwiththeclown.blogspot.com.es/2013/07/revisionisme.html

      Molt encertat el que comentes sobre les càmeres analògiques, crec que el seu retorn forma part del mateix pack. Per cert, dedueixo que et dediques a la fotografia? ;-)

      Gràcies com sempre pels comentaris! Què et sembla El SistemÄ Suec?

      Elimina
  3. Hola, més aviat sóc una aficionada a la fotografia, primer en digital i després estant cansada d'editar m'he passat a l'analògica i així no cal fer-hi gaire cosa. però realment acabes combinant una mica tot plegat. com passa ara.

    bon anàlisi. no sabia com pensar-ho.

    Doncs no sona gens malament però personalment ara busco molt sons més orgànics, menys electrònica, explorar els sons de l'entorn i llavors no m'acaba d'enganxar... no el puc valorar ara més "objectivament"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Jo en realitat no ho anomenaria anàlisi, més aviat és un recull d'impressions :-)

      Entenc perfectament el que dius sobre els sons orgànics i electrònics. A mi m'agrada combinar-ho tot, però de vegades també m'inclino cap a una cosa o cap a una altra, segons el que em demani el cos. En aquest sentit, El SistemÄ Suec va editar a principis d'aquest any un doble ep titulat "Nits digitals / Matins analògics". Com indica el títol, la primera part era més electrònica i la segona ("Matins analògics") més orgànica. No sé si has arribat a escoltar-la, però possiblement t'entraria millor ;-)

      Molt interessant això que dius de la fotografia analògica i digital. És cert, la fotografia analògica t'allibera dels llargs processos d'edició. I no només això, t'obliga a ser millor fotògraf perquè un cop feta la fotografia no pots tapar, treure ni dissimular errors amb Photoshop!

      Per cert, es poden veure a algun lloc les fotos que fas? :-)

      Elimina
    2. jo tinc una vessant totalment dedicada molt més a sons orgànics. però tb depèn del dia.
      Matins analògics millor! Però seria tan cruel que fins i tot li treuria els cassiotones i tal i qual i la deixaria quasi nua. Què cruel! Pobre noi, si m'hagués de fer cas... millor que no...
      Es nota un regust matinal a les cançons. de sol que comença a sortir d'un groc una mica taronja.

      penjo les fotos a flickr.com/photos/perigeemoon suposo que es veu que sóc poca urbanitat i molt verd. :P

      Elimina
    3. Guau! Molt bona feina, felicitats! Les dues fotografies del mirall al terra m'han semblat brutals. Molt ben trobades també les de les finestres dels trens, i les de les gotes al vidre, i la resta genial també! Poca urbanitat i molt verd, sí, ja lliga amb els gustos musicals que em comentes... Crec que t'ho hauries passat bé fotografiant a She Owl, i segurament n'hauries sabut treure molt més profit que jo ;-)

      No t'he pogut comentar perquè no tinc flickr, però sàpigues que em guardo l'enllaç per anar-te seguint!

      Sí, jo també veig un to taronjós a les cançons de "Matins analògics". De sol que comença a sortir (les cançons es van gravar al matí), però en el cas de "La la la les llums" també de posta de sol, d'aquell moment en què la nit es menja el dia i pot passar qualsevol cosa.

      Elimina
  4. En el meu cas, vaig començar comprant cassettes abans que vinils perquè no tenia giradiscs. Com tothom, els vaig fer anar per enregistrar cançons de la ràdio, altres discos, i certament en guardo un bon record, però mai van tenir, per mi, més rellevància que el Lp, així que amb l’entrada del CD, els vaig abandonar. Jo sí que tinc aparell de cassette al cotxe, l´únic que em queda perquè tota la resta s’han anat fent malbé amb els anys i no crec que els faci arreglar. Curiosament el faig anar per sentir l’MP3 mitjançant un sistema que utilitza una cinta verge que permet mitjançant un cable que la música del MP3 surti pels altaveus del vehicle. A nivell personal, el cassette no m’atrau especialment en cap dels sentits, ni tècnics ni emotius, tot i que m’adono de les possibilitats de DIY retro que pot comportar. Ara que, si es vol recuperar, benvingut sigui. Personalment continuaré comprant vinils o Cd’s en el cas que el àlbum només tingui edició en digital. Com a detall informatiu, hi ha fins i tot segells com l’americà Burger records que edita el seu material en aquest format i organitza festivals com el Burgerama, Burger Boogaloo o el Burger Revolution, o col.labora en altres com el Fuzzville de Benidorm que es va celebrar aquest passat 4 i 5 de setembre de 2015.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva història amb el cassette és força similar a la teva, i com tu prefereixo el vinil i el cd, però tampoc em molesta el cassette (o sigui que benvingut sigui el seu retorn). A més, a nivell emocional sempre preferiré una cinta magnetofònica que una descàrrega digital (a nivell pràctic és un altre tema).

      Dedueixo que l'adaptador al qual et refereixes és similar als que van sorgir durant els 90, que permetien connectar el lector de cd's al radiocassette del cotxe mitjançant una peça amb forma de cassette (n'he parlat en comentaris anteriors). Encara recordo quan vaig veure el primer d'aquells aparells, algú en va portar un dels Estats Units i semblava ves a saber què! I sí, conec Burger Records, molt bona tasca la seva, sigui en cassette, en vinil o en el format que sigui, que al final tot es basa en la música :-)

      Gràcies com sempre per la visita i pel comentari!

      Elimina