Afortunats els que la van poder veure mesos enrere, compartint escenari amb
Ryley Walker a l'altre costat de l'Atlàntic. Perquè el cartell no oferia tan sols coherència, sinó la possibilitat de descobrir en una única vetllada dos dels grans noms del folk nord-americà contemporani. I perquè els discursos de Walker i
Jessica Pratt són molt més que complementaris: ell ve de Chicago i ella de San Francisco, però tots dos remeten quan volen a tòtems britànics com
Bert Jansch o
Vashti Bunyan, tots dos portaven una temporada apuntant ben amunt i tots dos s'han consolidat enguany amb els seus respectius segons discos -en el cas de qui ens ocupa,
"On Your Own Love Again" (2015, Drag City)-. Per la dolçor sedosa i gairebé exagerada de la seva veu, a Pratt se l'ha comparat tant amb
Kate Bush com amb
Karen Dalton o
Joanna Newsom, i cap de les tres referències és en absolut descabellada. Com tampoc ho són algunes de les etiquetes amb què Pitchfork va definir la seva música, com
acoustic dream pop o
fingerpicked psychedelia. A les seves cançons hi caben tots els referents anteriorment citats, però també
Beach House,
Bon Iver o
Linda Perhacs, per citar tan sols tres exemples. La seva actuació a Barcelona, el proper 24 d'octubre (sala encara per confirmar), promet ser un dels grans moments del Primavera Club 2015.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada