divendres, 20 de novembre de 2015

Ghökan Sürer Quartet, del jazz al makam

La improvisació com a enllaç.
Si la línia recta és la distància més curta entre dos punts, la improvisació és l’element que enllaça discursos aparentment tan distants però sobre el terreny tan propers com són els del jazz i el makam turc. Parlem de gèneres on es valora per damunt de tot la capacitat del músic a l’hora d’improvisar, de fer de cada actuació un moment únic i irrepetible. Per això el seu maridatge resulta tan natural com inevitable. N’és un bon exemple la carta de presentació de Gökhan Sürer Quartet, “Oriental Jazz”. Un ep promocional que ha vist la llum aquesta tardor de la mà de Brubaker i que es va presentar dins de la programació oficial de la passada Fira Mediterrània de Manresa.

Amb base a Barcelona i format per músics provinents de Turquia, Mèxic, Sèrbia i Catalunya, Gökhan Sürer Quartet pren com a punt de partida les diverses tradicions de l’Anatòlia (turca, bizantina i armènia, entre d’altres) i les aproxima a registres com els del jazz o el rock. Un concepte proper al matrimoni de jazz i flamenc consumat al seu moment per Pedro Iturralde o Carles Benavent, així com al mestissatge sonor entès a la manera d’uns Embryo o uns Osibisa. La posada al dia d’una tradició que es va arribar a estendre arreu de l’Anatòlia i que la situació política de les passades dècades ha acabat fragmentant. Per tant hem de contemplar “Oriental Jazz” no tan sols com un exercici de recerca en el terreny musical, sinó sobretot com un pont entre cultures germanes.

L’ep
“Oriental Jazz” s’obre a ritme de psicodèlia i estructures progressives. Les de “Dere”, un frenètic duel entre l’ud i el teclat. A continuació és l’ud el que pren el protagonisme amb “Zeybek”, un tema que condensa en poc més de cinc minuts alguns dels paisatges sonors més bells de l’Anatòlia. Finalment, els teclats tornen a guanyar terreny a “Püf”, la peça més densa del disc en el millor dels sentits. Jazz còsmic, atmosferes nocturnes i repunts hipnòtics com a culminació d’un viatge d’allò més fascinant.

La banda
Natural de l’Anatòlia, el pianista Gökhan Sürer va cursar estudis musicals a la Bilgi University d’Istanbul i al Brooklyn-Queens Convervatory of Music de Nova York. La seva trajectòria professional la va començar com a músic de sessió a la seva Turquia natal, participant en nombrosos àlbums, compilacions i bandes sonores. L’any 2013 es va establir a Barcelona, on va donar forma a Gökhan Sürer Quartet juntament amb Alán Chehab (ud), Juan Carlos Buchan Ayala (contrabaix) i Marko Jelaca (bateria). Aquest 2015 ha vist per fi la llum la seva primera referència discogràfica, l’ep “Oriental Jazz”, com a prèvia del que serà el seu debut com a solista, “Chimera”.


Descobreixin Gökhan Sürer Quartet aquí.
Article originalment publicat al B-Magazine de Brubaker.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada