dimarts, 24 de novembre de 2015

Intimitat

Casa-Museu Salvador Dalí, Port Lligat. Cadaqués, novembre de 2015.
Diuen que Dalí era un home reservat. Que per la seva casa de Port Lligat hi van desfilar alguns dels grans noms de les altes esferes artístiques i socials del segle passat, però que per norma general cap d'ells hi arribava a passar la nit. Ja fos perquè el seu domicili era també el seu espai de treball, o per qualsevol altre motiu, el fet és que Dalí cuidava la seva intimitat. Per això se'm fa estrany el fet de poder visitar casa seva havent pagat prèviament el preu d'una entrada. Ignoro què hauria pensat ell, d'haver sabut que una part important de la seva intimitat quedaria al descobert quan ell ja no hi fos. També ignoro amb quines excentricitats ens hauria sorprès el mestre, d'haver viscut aquests temps en què les xarxes socials han relativitzat el propi concepte d'intimitat. El cas és que la casa de Dalí -com les de tants altres artistes morts- és actualment un museu, i que accedir-hi implica irònicament seguir un itinerari d'allò més ordenat per l'hàbitat de qui va celebrar conceptes com el desordre, el caos o l'atzar. Sigui com sigui, l'experiència resultarà sempre tan fascinant com qualsevol aproximació a l'univers dalinià.








2 comentaris:

  1. Sempre he sentit una atracció especial per l'obra i el caràcter d’en Dalí, per devoció al seu treball, també de les seves desbarrades, i fins i tot amb l'excusa que tots dos vam nàixer un 11 de maig. M'atrau aquesta la seva concepció tan surrealista, i inexplicablement conservadora alguns cops, que tenia de la vida. Crec que va ser un gran geni al que molts catalans, massa, no acaben de sentir-se'l seu per raons que s'escapen a la comprensió artística i per a mi completament irrellevants. Espero que dintre de molts anys, al Barceló no se li tingui tan en compte la seya defensa aferrissada de las "corridas" per analitzar la seva aportació a l'art. Aquí, ja saps com som, l'enveja ens converteix en crítics del que sigui i acabem per fer el ridícul quan se n'assabenten a l'estranger.

    ResponElimina
  2. Jo també sento una gran admiració per Dalí, tant per la seva obra com pel personatge. Sí, aquí som com som i de vegades (sovint, de fet) no volem entendre que les coses no són blanques ni negres, que hi ha moltes tonalitats de gris i que Dalí no tan sols s'hi movia com un peix a l'aigua sinó que a sobre les omplia de color. Excentricitat, singularitat i provocació són conceptes que malauradament es cotitzen a la baixa per aquestes latituds. Potser per això va trobar Dalí ànimes bessones en altres excèntrics i provocadors nats com Lennon, Alice Cooper o els germans Marx.

    ResponElimina