diumenge, 6 de desembre del 2015

Calia?

Eagles Of Death Metal.
El local era un d'aquells bars que no criden l'atenció i on els entrepans solen ser bons i barats. Hi vaig anar a petar fa un parell de dies a l'hora de dinar. Tenia poc temps, encara menys diners a la butxaca i em va semblar el lloc indicat. Vaig demanar a la barra un biquini i una coca-cola amb gel i sense llimona i em vaig asseure a llegir el diari tot esperant a ser servit. Al meu darrere hi havia un televisor encès. El canal sintonitzat era un d'aquells que es passen el dia sencer emetent videoclips d'un gust tan dubtós com les cançons a les quals acompanyen. Per això vaig preferir asseure'm d'esquena al televisor. I per això mateix em vaig haver de girar tan bon punt va començar a sonar una peça totalment diferent de la resta. Una peça que no vaig saber reconèixer d'entrada, però que m'agradava. Un cop situat de cara a l'aparell vaig poder sortir de dubtes: el grup que sonava era Eagles Of Death Metal.

Per si algú encara no ho sap, Eagles Of Death Metal és la banda que es trobava actuant a Le Bataclan durant l'atac terrorista del passat 13 de novembre. Un dels múltiples projectes de l'hiperactiu i sempre infal·lible Josh Homme -qui no sol girar amb el grup, per la qual cosa no era a París el dia de l'atemptat-. Una formació amb quatre discos a l'esquena que han convençut bona part de la crítica i també un sector important del públic. I, per descomptat, un grup de rock'n'roll tan genuí que fins a data d'avui era impensable trobar-lo compartint graella televisiva amb el bo i millor de la caspa sonora amb accent de Miami. Evidentment, si el canal de torn s'ha decidit a programar un videoclip d'Eagles Of Death Metal -i no, per exemple, de Queens Of The Stone Age, el projecte principal de Homme-, no ho ha fet basant-se en criteris musicals sinó en la més vergonyosa de les morbositats. La que empeny a no valorar un artista pel seu art sinó pels titulars que genera, fins i tot si aquests tenen a veure amb uns fets tan greus com els que van tenir lloc el mes passat a París.

De no haver-se produït aquells fets, Eagles Of Death Metal haurien actuat el proper 8 de desembre en una sala de Barcelona. I probablement ho haurien fet davant d'un públic tan nombrós com el que s'havia aplegat fins ara a cada una de les seves actuacions europees. El que ja no tinc tan clar és que el canal de torn s'hagués dignat a emetre un dels seus videoclips. I això és el que em sembla escandalós. Que, independentment que un discurs artístic pugui o no encaixar en una determinada línia de programació, els responsables d'aquesta última l'acabin adoptant tan bon punt aquest esdevé carnassa. Calia que passés quelcom d'aquesta magnitud perquè una cadena televisiva es fixés en un grup de música? Per què no es fixen també en totes les bandes que nit rere nit recorren incansablement els mateixos circuits que Eagles Of Death Metal? Caldrà que es produeixi una nova tragèdia perquè s'adonin de tot allò que ara estan ignorant? O potser ja va essent hora que certes indústries de l'entreteniment potenciïn una sèrie de valors que van perdre pel camí fa ja molt de temps?

2 comentaris:

  1. Un comentari molt encertat. Llegint-lo m'ha vingut al cap l'spot que la nostra TV3 fa de la seva tasca informativa: "els ciutadans en són els titulars". Mentida i grossa: en som els titulars quan ens metrallen, morint d'una malaltia rara o anem a votar el dia decidit pels de dalt, aquells que sí que són titulars tota la resta dels dies de l’any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, el propi concepte "ciutadans" em sembla tan buit com quan es parla d'"el poble" ("el poble vol això, el poble vol allò", que en realitat significa "jo vull això, jo vull allò, i pretenc fer creure al personal que ells també ho volen"). I la llista de conceptes mediàticament banalitzats podria seguir: democràcia, justícia, compromís, igualtat...

      Elimina