dimecres, 2 de desembre de 2015

La Marsellesa

Serge Gainsbourg.
Inesgotable tarambana i provocador de mena, Serge Gainsbourg va tocar les fibres més sensibles de la societat francesa amb la seva relectura de La Marsellesa en clau de reggae. Corria l'any 1979, l'autor de "Je t'aime... Moi non plus" se n'havia anat a Jamaica a gravar amb músics de l'entorn de Bob Marley i n'havia tornat amb la versió més irreverent que mai s'hagi escoltat de l'himne francès. No li faltava raó al genial compositor quan afirmava que tan sols havia retornat l'essència original a La Marsellesa, però no ho veien de la mateixa manera els militants de l'extrema dreta que van promoure tota mena de boicots i manifestacions en contra de Gainsbourg i la seva obra. Els fets més sonats van tenir lloc a Estrasburg, on un grup d'exparacaigudistes de l'armada francesa va irrompre a la sala on tenia previst actuar amb l'objectiu d'intimidar-lo. Aquesta acció, juntament amb les amenaces de bomba rebudes per l'hotel on s'allotjaven els músics, va motivar la suspensió del concert. Enfadar-se perquè algú caricaturitzi un himne no és més greu que enfadar-se perquè algú caricaturitzi un profeta, simplement denota el mateix grau de fanatisme i la mateixa manca de sentit de l'humor. I en aquest sentit, l'única diferència entre els fets de Le Bataclan i els d'Estrasburg és que aquests últims no van tenir conseqüències a nivell humà. Aplaudeixo a tota aquella gent, francesa o no, que aquests dies canta La Marsellesa com a mostra de rebuig al terror gihadista. Però no oblidem que una cosa són les sensibilitats, totes elles respectables, i una altra de molt diferent els dogmes, tinguin aquests forma d'himnes o de profetes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada