dissabte, 12 de desembre de 2015

Un segle de Sinatra


L'imaginari popular sol associar el nom de Frank Sinatra amb estàndards tan indiscutibles com "Strangers in the Night", "Theme from New York, New York" o "My Way". I no seré jo qui els posi en dubte, però el meu Sinatra preferit és el d'"In the Wee Small Hours" (1955). Setze peces tan nocturnes i solitàries com les tonalitats de la pròpia caràtula. De fet la nit i la solitud eren, juntament amb el desamor i la malenconia, els fils conductors del que es considera com un dels primers discos conceptuals de la història. Amb arranjaments de Nelson Riddle i composicions originals de Bob Hilliard, Dave Mann, Duke Ellington o Hoagy Carmichael entre d'altres, l'àlbum va suposar tot un èxit tant a nivell de crítica com de públic, reflotant la carrera d'un Sinatra que deixava definitivament enrere la seva condició d'ídol per a adolescents i començava a perfilar-se com una de les grans icones del segle XX. Un disc ideal per a escoltar passada la mitjanit, amb poca llum i a poder ser maridat amb un Jack Daniel's. La proposta d'un servidor per a commemorar el centenari de La Veu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada