 |
| El Dylan del 65 contempla un futur que ja no s'entendrà sense ell - Foto Fiona Adams. |
Definitivament, una de les grans joies de
"The Cutting Edge 1965-1966" (2015), l'expansiu dotzè volum de les Bootleg Series de
Bob Dylan, és la cinquena presa de
"Desolation Row". Amb la banda acompanyant-lo, Dylan va parir el revers obscur -si és que això era possible- del tema tal i com l'havíem conegut fins ara. Deixant enrere tota textura folk i submergint-se de ple en un oceà d'afinacions poc acurades, notes fora de to i un tempo gairebé a càmera lenta.
Lo-fi? Antifolk?
Slacker rock? Slowcore? La
Velvet Underground? Aquesta gravació podria haver-ne estat el més immediat antecedent de no haver-se passat cinc dècades guardada en un arxiu. Tampoc té desperdici la quarta presa de
"Just Like a Woman", despullada de la serenor de la gravació definitiva i revestida d'aires country-rock (anys abans que s'inventés el terme) i una base de rhythm & blues à la
Bo Diddley.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada