Acústics i elèctrics

Núria Graham.

FESTIVAL DE MÚSICA ACÚSTICA DE CANOVELLES (FEMAC)

Teatre-Auditori Can Palots, Canovelles

5 de març de 2016

"Aquesta cançó és de les velles", apuntava NÚRIA GRAHAM al moment de presentar "Mushrooms". "La vaig compondre ara fa tres anys", va afegir, "un temps que ha passat molt ràpid i a la vegada molt lent". És curiós, això de la noció del temps. Tom Waits té cançons que no ha tocat en més de trenta anys. Per a Graham, en canvi, una desena part d'aquestes tres dècades equival gairebé a una nova vida. Sens dubte, el temps passa molt ràpid i a la vegada molt lent quan amb prou feina ha assolit un la vintena, sobretot si durant el darrer trienni ha passat d'interpretar les pròpies composicions en petit comitè a esdevenir una de les veus més incontestables del panorama independent del país.

Graham es trobava la nit passada a Canovelles com a cap de cartell del FEMAC, un festival que celebrava la seva tercera edició consagrat com sempre ho ha estat a la música en format acústic. Per això va tenir la seva gràcia que la vigatana s'enfilés a l'escenari amb una guitarra elèctrica, desafiant convencions i anant totalment a la seva, que d'això en sap una estona. "Una de les parts positives d'anar sola és que pots fer el que et doni la gana", va reconèixer tot referint-se a l'absència de la banda que l'acompanya habitualment. El més positiu, però, va ser que assumint ella mateixa tot el pes del repertori, va brillar més que mai la seva vertiginosa destresa a les sis cordes. Poca broma.

Entre els plats forts del festival es trobaven també l'empordanesa RUSÓ SALA i els vallesans CRAB APPLES. La primera va oferir un recorregut per la Mediterrània amb aturades en la cultura àrab, la tradició jueva i la paraula de Ramon Llull. Tampoc van faltar les referències a la seva terra natal, cas d'"El fill del Golf de Roses", el text original d'Enric Casasses amb què enceta el seu tercer disc, "El fil de coure" (2015). Sala és ara mateix tota una rara avis en el panorama folk català. Una artista singular que sap capbussar-se en la tradició per a extreure'n un discurs essencialment contemporani. I una virtuosa tant a la veu com a la guitarra que, lluny de presumir de tècnica, la posa al servei d'unes cançons que naveguen soles.

Crab Apples, d'altra banda, es van presentar com a ferma promesa del pop independent a casa nostra amb un cançoner que matisa els traços folk dels seus inicis amb un nervi rocker que els acosta a l'indie de guitarres dels 90. De vegades apunten als primers Hole o fins i tot a Breeders. D'altres, i aquesta és la seva principal debilitat ara per ara, a la fina barrera que des de mitjans d'aquella dècada separa determinades accepcions del concepte alternatiu de les pantanoses aigües de l'AOR. Si saben decantar la balança a favor seu -i res indica que no puguin fer-ho-, brindaran més d'una alegria en un futur no gaire llunyà. Van completar el cartell el guitarrista barceloní DAVID TXES, fusionant gèneres com el jazz, el flamenc o el funk des d'una base pròxima a la del rock laietà, i els vallesans ACÚSTIQUEM, combinant repertori propi amb versions de Red Hot Chili Peppers, Badfinger, Fools Garden i David Bowie.