dimecres, 30 de març de 2016

Caricatures

L'última portada de Charlie Hebdo, amb caricatura d'Stromae.
Deia recentment un reconegut escriptor que l'estimula el fet de sortir de la seva pròpia zona de confort. Que trobar una temàtica que li resulti incòmoda, forçar-se a superar límits i tabús, l'ajuda a potenciar la seva creativitat. Francament, a mi m'ha incomodat la portada de l'última edició de Charlie Hebdo, la d'avui mateix, la que mostra una caricatura del cantant belga Stromae i fa un joc de paraules amb una de les seves cançons amb motiu dels recents atemptats de Brussel·les. M'ha incomodat i precisament per això m'ha fet reflexionar, la qual cosa sempre és positiva. No sé si la portada és o no pertinent, no sé si tenen raó els que l'han atacat a les xarxes socials o els que han sortit en defensa seva. Però sí que tinc clara una cosa. Mentre en una França en estat de màxima alerta es publica aquesta portada i el debat (encès, però debat al capdavall) es limita a les xarxes socials, a l'Espanya de pandereta un jutge obre diligències contra Dolors Miquel per la seva aparentment inofensiva però a ulls d'alguns sacrílega caricatura del Parenostre -que de provocadora, per cert, no en té res si la posem al costat d'una portada de Charlie Hebdo o d'un esquetx de Monty Python-. I no només això, l'Associació d'Advocats Cristians que la va denunciar -i que en canvi no ha denunciat mai cap cas d'abusos sexuals presumptament comesos en el si de l'Església, mira tu quines coses-, també considera que l'alcaldessa de Barcelona és còmplice del suposat delicte perquè va aplaudir-ne la lectura. Doncs molt bé. Jo segueixo dient que qui s'ofèn davant la caricatura d'una pregària cristiana no és millor que qui s'ofèn davant d'una caricatura de Mahoma. Els amics de Charlie Hebdo ho saben prou bé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada