Carla és un grup

CARLA

Els Vespres d'Hivern, Universitat de Barcelona (UB)

4 de març de 2016

"Som Carla", anunciava Carla Serrat minuts després d'haver començat la tercera sessió dels Vespres d'Hivern al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Som, primera persona del plural del verb ser. Perquè ja pot el projecte portar el nom de la vocalista i teclista -molt ben triat, per cert-, que a la pràctica és cosa de dos. D'ella mateixa i del baterista Toni Serrat -tots dos són germans de la també compositora i intèrpret Joana Serrat, un apunt tan recurrent com anecdòtic a aquestes alçades-. Carla és un grup, doncs, i no se'n parli més. I per si encara en queda cap dubte, només cal fixar-se en com es troben ambdós components situats a l'escenari: els sintetitzadors d'ella a la mateixa alçada que la bateria d'ell. Sense jerarquies, dos músics interactuant des de i al mateix nivell.

Carla es trobaven a la UB per a presentar el seu primer disc. Un "Night Thoughts" (2016) literalment acabat de sortir del forn i on el duet vigatà resumeix els seus dos anys de trajectòria a cop de paisatges nocturns i atmosferes fredes matisades amb la calidesa vocal de Serrat. Malenconia en clau digital i deu peces que escurcen distàncies entre Cocteau Twins i la banda sonora de "Drive" (2011). El van repassar sencer, amb l'ofici i la serenor acumulats a la carretera però també amb l'empenta de qui per fi veu la seva obra plasmada en un plàstic. Il·lusionada es mostrava ella quan li tocava introduir els temes i il·lusionats es van mostrar tots dos quan, en inesperada tanda de bisos, van haver de repetir una peça a falta de més repertori. Un "Lucky One" que va tornar a sonar a glòria i es va perfilar com a highlight d'un cançoner tan fresc com madur.