dissabte, 26 de març de 2016

Disc de tribut a Blind Willie Johnson


Quan els joves britànics dels 60 van descobrir el rhythm & blues de les dècades anteriors i en van fer la seva pròpia versió, els afroamericans que l'havien concebut ja es dedicaven al soul. I novament, quan les comunitats blanques d'ambdós costats de l'Atlàntic van haver assimilat aquest darrer gènere, els músics nord-americans de color ja enfilaven el funk i apuntaven cap al hip-hop. Els afroamericans sempre han sabut gestionar i reivindicar el gruix del seu bagatge cultural i a la vegada renovar-lo, defugint per norma conceptes com el revival i aprofitant cada mirada enrere per a fer un pas endavant -com a mostra, l'última fornada d'artistes de hip-hop que encapçala Kendrick Lamar-. Potser per això no hauria d'estranyar que un disc de tribut a un pioner del blues com és Blind Willie Johnson compti tan sols amb una aportació de mans de músics de color, uns Blind Boys Of Alabama que treuen la pols a "Mother's Children Have a Hard Time". La qual cosa no resta valor en absolut al plàstic en qüestió, un "God Don't Never Change: The Songs of Blind Willie Johnson" (2016, Alligator) per on desfilen pesos pesants de la música nord-americana com Lucinda Williams, Rickie Lee Jones o Dereck Trucks amb Susan Tedeschi, així com una Sinead O'Connor que no sona en absolut desubicada. A aquestes alçades poc es pot aportar a un cançoner tan canònic com és el de Johnson, però cada reinterpretació acaba brillant per si mateixa i el conjunt és digne de ser escoltat. Qui marca la diferència, això sí, són Cowboy Junkies amb una apocalíptica relectura de "Jesus Is Coming Soon" i Tom Waits, apoderant-se de "John the Revelator" i impregnant "The Soul of a Man" de fum, suor i bourbon.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada