Masclans - "Forest" (2016)

Escapada al bosc - Foto Uri Bernad.

El bosc com a via d'escapament. Un entorn idíl·lic on tot va bé i on no existeixen més normes ni restriccions que la voluntat d'un mateix. Esteve Masclans pot ser una criatura urbana, però la naturalesa de la seva música és essencialment feréstega. Ho va insinuar a "Fine, Thanks" (2014), un debut discogràfic que maridava lírica freudiana amb retalls sonors de Dylan, The Band i George Harrison. Hi va tornar quan va portar a escena la seva pantanosa relectura d'un repertori tan metropolità com és el de la Velvet Underground. I ho referma ara amb un disc, "Forest" (2016, Pick Your Twelve), on la peça central es complementa amb perles de títol tan inequívoc com "In the Woods", "Dark Rainbows" o "Midnight Gloom". Instantànies d'un bosc espès, humit i boirós com el que il·lustrava la caràtula d'"If I Could Do It All Over Again, I'd Do It All Over You" (1970), l'obra capital de Caravan que el propi Masclans cita entre els seus discos de capçalera.

Masclans, el cognom d'una promesa a l'alça i des d'ara també el nom d'una banda -completen la formació Manel Musti, Gerard Amposta i Josep Puigdollers-. Perquè si "Fine, Thanks" era un disc d'autor, "The Forest" és el resultat de dos intensos i profitosos anys a la carretera, període durant el qual s'ha escurçat la distància entre líder i acompanyants per a donar lloc a una sola entitat que beu de quatre sensibilitats tan distants com complementàries -per això l'antiga Esteve Masclans Band es diu ara simplement Masclans-. El vocalista i guitarrista rítmic segueix essent qui escriu les cançons i les porta al local d'assaig, però ha estat en aquest mateix local on les peces han adquirit la seva forma definitiva. El resultat final, amb producció de Víctor Teller, és un àlbum més reposat que "Fine, Thanks", i també més ric en matisos. Com a mostres, el simpàtic trombó de "James", l'orgue en flames de "Dark Rainbows" o els teclats que amaneixen bona part del disc des d'un subtil segon pla.

Abunden al repertori els mitjos temps crepusculars ("Yellow Bike", "Wrong") i guanyen pes les influències britàniques del quartet -"James" podria ser "Itchycoo Park" passada pel filtre d'uns Kinks, la peça titular acosta Ocean Colour Scene a The Coral, i l'expansiva "I Will Do It" no desencaixaria als cançoners de Free o Bad Company-, si bé es mantenen les cites puntuals al so Americana ("What a Shame", "Once I Had") i un dels plats forts del disc, la hipnòtica "Midnight Gloom", podria ser el pont mai abans traçat entre els Doors i Blind Melon. Tempo àgil, teclat tempestuós, guitarres que suen de valent i la veu trencada d'un Masclans que canta com mai abans ho havia fet. Amb un peu doncs a cada costat de l'Atlàntic, Masclans -la banda- ha facturat un àlbum fresc i a la vegada robust, de fort regust clàssic i amb indiscutible vocació atemporal.


La presentació en directe de "Forest" tindrà lloc aquest divendres, 22 d'abril (21h.), a La 2 d'Apolo.

Originalment publicat a B-Magazine.