divendres, 8 d’abril de 2016

Quique González parla clar

Quique González
En un moment en què tanquen botigues de discos històriques, la promoció de concerts gairebé només resulta rendible quan es treballa amb grans caps de cartell i determinats sectors de la indústria es lamenten del tan enunciat canvi d'hàbits per part del públic, seria bo fer una reflexió sobre per què la crisi d'aquesta indústria resulta significativament més profunda a l'Estat Espanyol que en altres països del nostre entorn. Les causes s'han assenyalat i debatut amb escreix, però sovint es troba a faltar un cert grau d'autocrítica per part d'aquells que abans presumien de trobar-se per sobre del bé i del mal, i ara responsabilitzen fins i tot l'apuntador de les seves pròpies misèries. Per això s'agraeix que gent com Quique González parli tan clar com ho fa en una entrevista signada per Vicente Merino i publicada per Ruta 66 aquest mes d'abril. "Sin duda hay una falta de educación musical. Explícale a un chaval de veinte años que tiene que pagar por algo que se baja gratis... Una carencia que durante años han alimentado las propias compañías que han estado mucho tiempo vendiendo álbumes como si fueran zapatos. (...) Cuando la industria de la música en España ha ganado dinero a chorros... ¿cómo lo reinvirtieron? ¿En algún estudio? ¿En auditorios para poder promocionar nuevos grupos? No ha habido ni un mínimo de inversión en el futuro... se lo gastaron todo en putas, menús caros y cocaína... (...) ¿Cómo podemos pensar que la gente va a pagar por un disco? Estamos en un país donde a los actores se les insulta por la calle...". La qual cosa m'ha fet pensar en una simpàtica vinyeta que circulava per Twitter dies enrere: "No olvidéis nunca que España es ese país en el que el tema 'Te huelen los pies' vendió más que el 'Wish You were Here' de Pink Floyd".

2 comentaris:

  1. Té tota la raó, però no tant sols la industria discogràfica, sinó cap sector productiu d’aquest país, o països, o com es vulgui dir, ha invertit en formació o millora del sector. Som així de patètics... Aquí s’inverteix en millorar l’oferta lúdica turística i prou. Tot i que considero que el principal problema no neix en l’evidència que un jove, ni un vell, no pagarà per allò que pot descarregar gratis, sinó que la catàstrofe és molt més greu al meu entendre. La qüestió radica en que les masses no consideren el rock and roll com a cultura (deu me’n lliuri, quina colla de descerebrats), ni tant sols la majoria dels que diuen que els hi agrada, o sigui l’anomentat “underground” l’entenen per separat del llaminer triumvirat que l’associa amb les drogues i el sexe. Només pagaran per cadascuna de les tres coses, o totes alhora, per ximple necessitat de satisfacció personal immediata. Es ridícul però és així. No els hi diguis res sobre empatia, solidaritat, necessitat de supervivència cultural... no ho entenen ni ho entendran mai.

    ResponElimina
  2. No sé si el rock'n'roll es considera cultura o no, però el que està clar és que en aquest país nostre la cultura en general és menyspreada i maltractada per sistema, no només al carrer sinó des de les pròpies institucions que consideren un luxe anar al cinema i un bé d'interès cultural la matança de braus en públic. I com tu bé dius, aquestes actituds van més enllà del propi fet cultural perquè són pròpies de la societat que habitem. I així ens va.

    Sobre el que comentes de l'"underground" (entre cometes), jo el que hi observo és molt de posat. Recordo una entrevista de fa anys on Manolo Navarro (The Canary Sect) lamentava que l'escena mod de Barcelona estava en coma perquè les aleshores noves generacions anaven a les festes però no als concerts. I això ho traslladaria a tantes altres autoproclamades escenes. Per això hi ha tanta gent que va a macrofestivals a fer l'"indie" (novament entre cometes) mentre les sales de concerts estan mig buides.

    ResponElimina