dissabte, 9 d’abril de 2016

Richmond Fontaine - "You Can't Go Back if There's Nothing to Go Back to" (2016)


Durant dues dècades llargues, Richmond Fontaine han fet de la desolació el seu principal leitmotiv. Les seves cançons poden funcionar perfectament com a postals sonores de les profunditats més desèrtiques i deprimides dels Estats Units. De les carreteres que no porten absolutament enlloc, els petits nuclis de població on el temps es va aturar qui sap quan, i les rulots a les últimes transformades per necessitat en microscòpiques sales d'estar. Rulots com la que decorava la caràtula del seu quart disc, aquell "Post to Wire" (2004) que els va situar al mapa i que a data d'avui es manté com una de les seves obres definitives. "This is the Land of Broken Dreams" es podia llegir a la seva erosionada carrosseria, oportuna benvinguda a l'Amèrica més remota i oblidada. Com a amfitrions, els membres d'una banda que reclamava com a propi aquell espai on conflueixen Uncle Tupelo, Cowboy Junkies i l'Springsteen de "Nebraska" (1982).

Molt ha plogut des d'aleshores, i si bé els d'Oregon mai han arribat a congregar multituds -per si no havia quedat clar de bon principi, això seu no és per a tothom-, la seva trajectòria els ha confirmat com un dels valors més sòlids i incorruptibles d'allò que algú va anomenar country alternatiu. Vaja, que ningú plorarà el seu anunciat final però molts els trobarem a faltar quan ja no hi siguin. Perquè, ho han dit ells mateixos, el seu onzè disc és l'últim que pensen fer, el de comiat. Un adéu que formalitzen amb una de les caràtules més tristes i solitàries del seu catàleg -que ja és dir- i un títol que es pot interpretar de moltes maneres però no deixa lloc a dubtes: "You Can't Go Back if There's Nothing to Go Back to" (2016). I francament, tinguin o no tinguin on tornar, Richmond Fontaine s'acomiaden amb una altra col·lecció de cançons que donen veu a perdedors, inadaptats, cors trencats i altres criatures de mala vida. Se'n van tal i com van venir, sense fer soroll i deixant que la seva obra parli per ells. Peces com "Wake Up Ray" o "The Blind Horse" s'ajusten perfectament a tal funció.

Escoltin-lo a Bandcamp.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada