dilluns, 18 d’abril de 2016

Steve Gibbons - "Short Stories" (1971)


Una de les grans troballes que vaig fer enguany en el marc del Record Store Day. Una de les obres més desconegudes i injustament oblidades de tot un músic de culte com és Steve Gibbons, vocalista i guitarrista de Birmingham que actualment acumula més de cinc dècades de trajectòria i que a mitjans dels 70 va arribar a compartir agència artística amb els Who per recomanació del propi Peter Meaden. Pocs anys abans, el 1971, havia editat aquest disc maleït que és "Short Stories". Maleït perquè el segell a través del qual va veure la llum, Wizard Records, va desaparèixer al cap de poc temps, quedant així fora de catàleg tota una joia que amb els anys s'ha arribat a cotitzar molt enlaire en format vinil -RFG el va reeditar en cd ara fa quatre anys-. Per això em sobta haver-lo localitzat en una cubeta de saldos i haver-ne pagat tan sols un miserable euro malgrat trobar-se en bon estat -la carpeta està visiblement erosionada, però el plàstic roda com el primer dia-.

El primer que em va cridar l'atenció d'aquest disc va ser una caràtula que, francament, enganya. Perquè, si bé la il·lustració remet al folk britànic entès a la manera d'uns Fairport Convention, el que sona ara mateix pels meus altaveus apunta en una altra direcció. Ens trobem davant d'un robust exercici de rock amb totes les lletres i conseqüent amb el seu espai temporal, per a arxivar ben a prop de Humble Pie, TrafficDelaney & Bonnie, The Band, els Byrds post-Gram Parsons o fins i tot els Stones més orgànics -la producció va a càrrec del mateix Jimmy Miller-. Onze talls que van del boogie elèctric de "Leader of the Band" a la densitat gairebé jazzística d'"All Right Now", i del swing corrosiu de "One of Those Days" a l'acidesa folk d'un "Now You're Leaving" que no hauria desentonat a la banda sonora d'"Easy Rider" (1969). La joia de la corona -el single que hauria d'haver rebentat totes les llistes possibles- és "The Last Farewell", un bona rodanxa de blue eyed soul que de ben segur hauria fet les delícies del propi Van Morrison. Ho arriba a reeditar Light In The Attic i ja tindríem un nou Rodriguez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada