EL PETIT DE CAL ERIL: “La gràcia de la música és que cadascú en faci la seva interpretació”

Joan Pons (El Petit de Cal Eril) - Foto Román Yñan.

El quart disc d’El Petit de Cal Eril trenca amb la dinàmica costumista de “La figura del buit” (2013) per a abraçar les textures orgàniques i introspectives de “Vol i dol” (2010). Però que ningú s’esperi fórmules ni repeticions. “La força” (2016, Bankrobber) és un dels treballs més eclèctics i complexos mai concebuts per l'alter ego de Joan Pons. Un àlbum de múltiples capes i obert a infinites interpretacions. Ell mateix va explicar a un servidor com va començar-lo a concebre en una cabana aïllada “a les profunditats de la centralitat de Lleida”. Ja poden llegir l'entrevista a B-Magazine.

Cites destacades:

*"La gràcia de la música és que cadascú en faci la seva pròpia interpretació".

*"'La força' és el disc més difícil que he fet per a l'oient. No entra a la primera, si hi vols connectar l'has d'escoltar diversos cops".

*“Sempre recordaré els discos que més m’han costat, aquells on he anat entrant i descobrint poc a poc, no pas els que he acabat avorrint després d’escoltar-los tres cops”.
*“Si vols experimentar un disc no pots anar-lo a escoltar a internet, l’has de tenir”.