diumenge, 8 de maig de 2016

Mestres, alumnes i delícies melòmanes

The Catenary Wires.
MINIFESTIVAL DE MÚSICA INDEPENDENT 2016 (segon acte)
Espai Jove Les Basses, Barcelona
7 de maig de 2016
Fotos: Carles Acme

Si no va ser una de les grans postals de la nit, poc li va faltar. Des de primera fila però sense cridar l'atenció, Amelia Fletcher i Rob Pursey es miraven l'actuació de Rombo amb cara d'aprovació i d'estar-s'ho passant d'allò més bé. El matrimoni britànic, tota una institució de la música independent amb tres dècades de trajectòria a l'esquena, tornava al Minifestival per a presentar el seu nou projecte conjunt, The Catenary Wires. El jove quartet barceloní, d'altra banda, es despenjava amb un pop fresc i refrescant en plena sintonia amb el que Fletcher i Pursey gairebé van arribar a patentar durant els dies de Talulah Gosh o Heavenly. La seva coincidència a les Basses i el feedback positiu entre uns i altres il·lustra la coherència que sempre ha definit la programació del Minifestival i, sobretot, la transversalitat d'un esdeveniment que aplega noms històrics i veus emergents sense jerarquitzar-los: tots els artistes participants a la segona jornada del Mini 2016 van actuar durant 35 minuts i en les mateixes condicions.

Però comencem pel principi. Els vallesans OBRIGADA van ser els encarregats de trencar el gel i ho van fer amb un set d'allò més colpidor. Volum al màxim i un repertori ric en registres i matisos: punk d'escola The Clash ("Mireneah"), post-rock visceral ("Overture"), emocore entès a la manera d'uns Texas Is The Reason ("Spirit") i post-punk aerodinàmic (Waves to Victory"). L'ep "Rectory / To Disagree /" (2015) va esdevenir l'espina dorsal d'un passi que la banda va aprofitar per a presentar dues noves composicions de les que mantenen la línia. Els van succeir ROMBO, solventant la indisposició a última hora d'Anna Bosch amb la incorporació puntual de Pol Serrahima (Vàlius) a la bateria. Descarades, desenfadades i amb un afinadíssim sentit melòdic, les barcelonines van presentar un disc de debut homònim (2015) farcit de cançons immediates ("Experts" o "Animal") i d'una lírica tan juvenil com enginyosa ("Kickboxing"). Menció a part es mereixen les dues versions amb què van amanir el set: "True Love will Find You in the End" (Daniel Johnston), traduïda al català i transportada al seu terreny, i un "Va com va" (Ovidi Montllor) que van interpretar com si fos de PJ Harvey. De seguida s'ha dit.

La presència de SEA LION al cartell era sens dubte un dels grans reclams de l'epíleg del Minifestival 2016. "Desolate Stars" (2015), debut en llarg de l'alter ego de Linn Osterberg, va esdevenir una de les sorpreses més agradables del passat exercici pel que fa a folk d'extrema fragilitat. Per això podia sorprendre el fet que la sueca debutés als nostres escenaris armada amb una guitarra elèctrica. Va ser la primera declaració d'intencions de qui contempla el rock'n'roll o el propi folk com a eines expressives i no pas com a etiquetes. La segona declaració arribaria durant la recta final del concert, quan Osterberg va citar els cançoners de Big Star i George Harrison. Els granadins ALONDRA GALOPA sí que havien actuat abans a Barcelona, però mai ho havien fet amb la formació sencera. Guitarres en flames i robusta base rítmica com a pilars d'un repertori tan èpic com expansiu, a mig camí de la psicodèlia, l'hipnotisme kraut i el post-punk més sideral. El crescendo d'electricitat amb què van segellar la recta final va esdevenir un dels grans moments de la nit.

Després de trenta anys dedicats al pop més immediat, Amelia Fletcher i Rob Pursey han disminuït les revolucions per minut i han mostrat la seva vessant més íntima i introspectiva a "Red Red Skies" (2015), el primer disc que signen com THE CATENARY WIRES. Un àlbum i un projecte que van presentar al Minifestival amb l'únic suport d'una guitarra acústica, les melodies marca de la casa i els seus inconfusibles jocs vocals. Van interpretar el disc sencer, agafant empenta en perles com "Intravenous" o "Throw Another Love Song on the Fire", i van amenitzar el set amb cites a Tender Trap i fins i tot una improvisada lectura a cappella de "Beatnik Boy" (Talulah Gosh). El contrapunt a la serenor tardorenca dels britànics arribaria de la mà de Jessica & The Fletchers i el seu pop vitamínic. Els barcelonins van desplegar tota una bateria de trencapistes d'herència C-86 que, novament, devien despertar les simpaties de Fletcher i Pursey. Una festa amb totes les lletres per a acomiadar el Minifestival 2016 per la porta gran.

Obrigada.

Rombo.

Sea Lion.

Alondra Galopa.

Jessica & The Fletchers.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada