dimecres, 25 de maig de 2016

Syd, Roger i Rosemary

Syd Barrett.
Què va passar pel cap de Syd Barrett durant les dècades que es va mantenir allunyat de tot i de (gairebé) tothom és un misteri pràcticament impossible de resoldre a aquestes alçades. La gran incògnita que envoltarà per sempre més la figura de qui en menys d'un lustre va revolucionar el món de la música, per a posteriorment trencar-hi de ple i tancar-se en la intimitat i la soledat del seu domicili familiar. No obstant, l'especial que Mojo dedica a la figura de Barrett aconsegueix aportar una mica més de llum a tot plegat per mitjà d'un testimoni tan exclusiu com a priori improbable, el de la seva germana.

El periodista Mark Blake va entrevistar-se en una cafeteria propera a Cambridge amb Rosemary Breen, que recorda la infantesa de Barrett i també els fets posteriors a la seva breu però intensa trajectòria musical. Havent presenciat algunes de les primeres actuacions de Pink Floyd i observat com les drogues lisèrgiques s'apoderaven mica en mica de la ment del seu germà, Breen defineix com "una època molt dura" els anys immediatament posteriors a la sortida de Barrett de Pink Floyd, fins al punt de no voler-ne parlar. El que resulta més xocant, però, és el fet que no hagi escoltat mai cap dels discos que el seu germà va gravar en solitari. "Suposo que hauria de fer-ho", admet, "però no tenen res a veure amb ell i amb mi. No m'interessen en absolut".

Breen, que en tot moment es refereix al seu germà pel nom real -"Sempre l'anomenaré Roger. Així és com ho fem en família. Quan parlem de Syd ens referim a la persona malalta"-, no acaba d'entendre el culte ni la fascinació generats per la figura i l'obra de Barrett. I malgrat haver donat el seu vist i plau a l'homenatge que la ciutat de Cambridge li retrà la propera tardor, segueix mirant des de la distància tot allò que tingui a veure amb Syd i no amb Roger. "Em pensava que després d'aquest concert podríem estar tranquils", afirma en referència al citat homenatge, "però el meu marit, que és molt sensat, va dir 'No ho crec...'". Les seves paraules pesen molt. Perquè tot allò que cal saber de Syd Barrett es troba en la seva obra. I deu anys després de la seva mort, la seva germana té tot el dret del món a viure en pau.

2 comentaris:

  1. Crec com tu que tenen tot el dret del món a viure en pau, al marge de la vesant creativa del seu germà del que no li cal, si no vol, escoltar els seus discos. Segur que la malaltia va estar tot un calvari i qualsevol acte encara que sigui d’homenatge, els hi recorda uns temps molt difícils. Li honra també que, malgrat tot, hagi accedit a aquesta entrevista i no posi impediments al recordatori que tenen previst celebrar a Cambridge. Certament, crec que ho estan fent el millor possible i l’explicació rau precisament en una de les teves apreciacions com sempre brillants: “Perquè tot allò que cal saber de Syd Barrett es troba en la seva obra”.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies per les teves paraules! Estic totalment d'acord amb tu: la família de Barrett està portant tot aquest assumpte de la millor manera possible, i el fet d'haver accedit a aquesta entrevista sens dubte honra moltíssim a Rosemary Breen.

      Suposo que en això últim hi va tenir molt a veure el tarannà de la pròpia Mojo. Una publicació que sempre s'ha caracteritzat pel rigor i l'ètica periodístics, a diferència dels rapinyaires que es dediquen a trucar portes de forma indiscriminada i a fotografiar la gent d'amagat tan sols per poder donar carnassa al públic més morbós. Si t'hi fixes, la pròpia trobada de Breen amb el periodista es va produir de forma discreta, sense solemnitats innecessàries i des del màxim respecte tant per la memòria de Barrett com per la intimitat de la família. Com havia de ser, ni més ni menys.

      Gràcies com sempre per la teva visita i la teva aportació!

      Elimina