dissabte, 16 de juliol de 2016

James Hunter i Flamingo Tours a Nou Barris

James Hunter.
THE JAMES HUNTER SIX + FLAMINGO TOURS
Festival de Blues de Barcelona 2016
Seu del Districte de Nou Barris, Barcelona
15 de juliol de 2016

Amb prou feina transcorregut un mes i mig des que The James Hunter Six havien posat de potes enlaire un dels escenaris principals del Primavera Sound 2016, els britànics tornaven a casa nostra per a presentar una vegada més el celebrat "Hold On!" (2016, Daptone Records) en un entorn de dimensions més assequibles i davant una parròquia entre la qual abundaven els motius estètics dels anys 50. Una hora i mitja llarga de rhythm & blues, soul de tall fi i subtils apunts jamaicans, durant la qual Hunter va presumir d'un veu de múltiples textures i d'una tècnica tan depurada com visceral a les sis cordes. Suant com un professional i gaudint com qui tot just s'hi posa, el londinenc va cedir el protagonisme al material més recent, amanint-lo amb mirades puntuals al fons de catàleg ("Carina") i citant els 5 Royales ("Baby Don't Do It"). Classe, ofici i sang a les venes, ni més ni menys.

Poca estona abans havien estat Flamingo Tours els encarregats de trencar un gel que es va fondre en qüestió de segons. Amb una base instrumental de contrastadíssima solvència i encapçalats per aquest tornado fet dona que és la incombustible Myriam Swanson, els barcelonins s'han consolidat durant el darrer any i mig com un dels grans referents musicals d'estètica fifties en aquesta banda dels Pirineus. Una imparable maquinària de rhythm & blues i rock'n'roll en fase embrionària que ahir va escalfar l'ambient -i de quina manera- amb dianes tan precises com "Triptoed Zombies", "Love Massacre" o "Racing Monsters" -totes elles procedents del seu disc de debut, "Right on Time" (2015, A-Wamba Records)-, menció a part per a la frenètica lectura del "Funnel of Love" de Wanda Jackson.

D'altra banda, crida l'atenció que un esdeveniment anomenat Festival de Blues de Barcelona no tingui lloc al Raval, al Barri Gòtic ni als voltants de Montjuïc sinó en un districte, el de Nou Barris, que sol tenir una presència més aviat discreta en bona part de les agendes culturals de la ciutat. És en aquest districte on els seus organitzadors porten catorze edicions confeccionant programacions on reclams internacionals com Hunter alternen amb valors autòctons (si ahir va ser el torn de Flamingo Tours, aquesta nit serà el de Wax & Boogie Rhythm Combo, Chino & The Big Bet + Sax Attack i The Excitements), i tot plegat amb entrada lliure per al respectable. O el que és el mateix, descentralitzant el mapa cultural de la ciutat i democratitzant l'accés a la cultura: la nit passada, els melòmans de base convivien a peu d'escenari amb fills de les famílies humils que viuen al barri. Joves amb arrels al nord d'Àfrica o a l'Amèrica Llatina que sovint no tenen accés a aquesta mena d'esdeveniments i que ahir movien el cap al ritme marcat per The James Hunter Six (dit d'una altra manera: s'ho passaven bé). D'això se'n diu fomentar i practicar la convivència, la resta són eufemismes de despatx.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada