dilluns, 4 de juliol de 2016

Late - "We Came Home and There Was Nobody" (2016)


La malenconia sempre ha estat una de les espines dorsals del so de Late, però el seu nou treball deixa les coses clares des del propi títol per si encara en quedava algun dubte. "We Came Home and There Was Nobody" (2016) es pot considerar de fet com el primer disc oficial de la banda barcelonina: amb ell inauguren el seu compte de Bandcamp, i amb ell atorguen al repertori una cohesió que no tenien les peces presentades fins ara a través d'altres plataformes com Soundcloud o Myspace. Ens trobem davant sis temes que exploren les coordenades habituals del so de Late, aquelles atmosferes de penombra il·luminades per vitalistes harmonies vocals i arranjaments d'orgànica sofisticació, si bé aquest cop ho fan amb el grau de seguretat i coneixement de causa propis de qui acumula anys de carretera. I també des d'una estètica marcadament tardorenca, reforçada en gran part per la flauta travessera que guanya pes en peces com "People" o "Belong".

Late és una banda atípica en aquestes latituds. Un quintet de músics que s'intercanvien entre ells una instrumentació pròpia del folk, que prescindeixen de bateria malgrat haver-se format escoltant grups de pop i de rock, i que canten en anglès perquè així els ho demanen les seves cançons. Citen com a influències a Low, Sigur Rós o Arcade Fire: amb els primers comparteixen el gust pels acords menors i els tempos pausats, amb els segons un sentit de l'èpica que defuig la grandiloqüència per a centrar-se en els matisos, i amb els tercers l'amplitud de mires de qui sap definir un llenguatge pràcticament nou sense haver-se arribat a inventar res. Perquè Late no fan res que no s'hagi escoltat abans, però res del que fan s'havia escoltat mai tal i com ells ho presenten. Si el post-rock és el resultat d'utilitzar la instrumentació rock per a obrir camins que transcendeixen tal gènere, el que fan Late es podria perfectament etiquetar com a post-folk. Cançons que aglutinen i reinterpreten tradicions mil·lenàries en clau de present.


Més informació:
Late  /  Bandcamp

2 comentaris:

  1. Magnífic joc de veus, i una instrumentació molt original... amb el precis raonament que fas al respecte de la seva música, sens dubte s'amolden a una possible etiqueta que podriem anomenar ben bé post-folk.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la veritat és que el que fan és prou interessant. Gràcies pel comentari, celebro que t'agradin!

      Elimina