divendres, 5 d’agost de 2016

Cinquanta anys de "Revolver"


Definitivament 1966 va ser un any molt productiu a nivell musical. A les noces d'or d'obres com "Pet Sounds", "Blonde on Blonde", "Aftermath", "The Psychedelic Sounds of The 13th Floor Elevators" o "Fifth Dimension", podem afegir-hi des d'ara mateix "Revolver". El setè disc d'estudi dels Beatles va veure la llum tal dia com avui de fa cinquanta anys, va suposar el seu treball més trencador fins aleshores i els va refermar definitivament com un dels grups més innovadors de la seva generació. L'àlbum arribava setmanes abans que la banda tanqués la seva última gira a San Francisco i deixés d'actuar en directe per a explorar els recursos de l'estudi de gravació. Recursos que ja havien jugat un pes important en la gestació del propi "Revolver", durant la qual s'havien emprat la gravació en sentit invers, els loops, el pitch control o l'Automatic double-tracking, tècnica desenvolupada als estudis Abbey Road per petició dels mateixos Beatles.

"Revolver" també il·lustra aquell moment en què els Fab Four es retroalimentaven a nivell d'influències amb altres gegants de la música pop com com Brian Wilson, Donovan Bob Dylan, i en què Lennon i (sobretot) McCartney començaven a deixar-se veure per les esferes més avantguardistes de Londres. Pel que fa al repertori, el rock marca de la casa ("Taxman", "Doctor Robert") cedia un notable espai a la psicodèlia, ja fos de forma implícita ("I'm Only Sleeping""She Said She Said" o fins i tot "Yellow Submarine") o explícita ("Love You To", "Tomorrow Never Knows"). I McCartney afinava la seva vessant baladística amb "Here, There and Everywhere" i "For No One", assolia altes cotes de sofisticació amb "Eleanor Rigby" i aplanava amb la lluminosa "Good Day Sunshine" el camí cap a la següent obra mestra -"Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band" (1967)-.

Una sensibilitat pop, la de McCartney, que contrastava amb les inclinacions psicodèliques de Lennon i que permetia apreciar, per primera vegada en un disc dels Beatles, diferències estilístiques evidents entre els seus dos principals compositors -la dimensió, l'evolució, l'abast i les múltiples conseqüències que aquestes diferències assolirien al llarg dels anys posteriors es troben ben documentats als llibres d'història-. A destacar també la caràtula, la primera on els membres del grup no apareixien en una fotografia purament funcional i que deixava clar de bon principi el caràcter trencador de "Revolver". Una il·lustració a través de la qual Klaus Voorman, un bon amic de la banda des dels dies d'Hamburg, experimentava amb tècniques com el dibuix o el collage tal i com els mateixos Beatles ho havien fet amb el so a l'estudi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada