divendres, 12 d’agost de 2016

Curtmetratges fets cançons

DAVY LYONS
Bar Pastís, Barcelona
11 d'agost de 2016

Hi ha nits en què un torna a casa una mica més ric en el sentit no material del terme, sabent que ha invertit les últimes hores del dia de la millor manera possible i conscient d'haver descobert quelcom que valia la pena descobrir. Davy Lyons és un singer-songwriter irlandès establert a Barcelona que es dedica a actuar amb freqüència en carrers i places, així com en tot escenari que se li posi al davant. Ahir es va enfilar al del Pastís, un entorn d'allò més adequat per a degustar les seves cançons de textura fina i profunditat cavernosa. Cançons que prescindeixen de tornades i de qualsevol ornament que pugui desviar-les dels seus respectius fils argumentals. Autèntics curtmetratges fets música on Lyons canta històries sobre amors que han anat malament, d'altres que han anat millor, experiències vitals colpidores i fins i tot murder ballads al més pur estil de Nick Cave o Johnny Cash. Peces que es poden allargar fins als deu o quinze minuts, que guanyen intensitat a mida que es desenvolupen i que conjuguen tradició, sang i renovació tal i com abans ho havien fet Nick Drake, Jeff Buckley o el Bob Dylan de "Desire" (1976), per citar tres referents amb els quals se'l pot emparentar. A mig concert va sortir a fumar i va cedir el testimoni a dos col·legues nord-americans a qui pràcticament acabava de conèixer. Quan aquests van haver interpretat un parell de temes, Lyons se'ls va afegir i es van anar alternant instruments i tasques vocals en un ampli recull de peces tradicionals -"Mary Don't You Weep", "Goodnight, Irene", "Tennessee Waltz"...-. L'ambient del local es va escalfar fins al punt que músics i públic van esdevenir un de sol en una improvisada jam coral que es va acabar a l'hora de tancar. El folk és això, ni més ni menys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada