dilluns, 22 d’agost de 2016

Del paradís hippie a l'illa vacacional

Robert Graves.
A finals dels anys 60 i en un últim intent de restablir la salut mental de Syd Barrett, l'entorn de Pink Floyd va decidir portar-lo a passar uns dies a Formentera amb el doctor Sam Hutt, un psicòleg amic de la banda. La idea no va acabar de funcionar, però va donar peu a una de les moltes connexions entre l'arxipèlag balear i la cultura psicodèlica. Un episodi verídic però poc conegut que el periodista Peter Watts enumera en un complert repàs a la relació entre les Balears i alguns dels actors clau del pop i la contracultura britànics, publicat a l'edició de setembre d'Uncut. Un dossier que comença amb la presència de Robert Graves a la localitat mallorquina de Deià durant la primera meitat del segle passat i culmina amb la irrupció, ja al llarg dels anys 80, de les corrents electròniques que al món anglosaxó s'englobarien sota etiquetes com Balearic Beat. Pel camí hi trobem la (gairebé) formació de Soft Machine, el rodatge de la pel·lícula "More" (1969) de Barbet Schroeder -amb banda sonora a càrrec dels mateixos Floyd- i l'establiment d'Eivissa, Formentera i Deià com a epicentres del hippisme al sud d'Europa. Malgrat tot i sobre això últim, resulten d'allò més reveladores unes declaracions on el proi Hutt manifesta que "volíem crear una nova societat, però en realitat vam ser tan sols l'avantguarda perquè els alemanys i la resta d'europeus ho acabessin convertint en una illa vacacional". La qual cosa explica, entre d'altres, per què Eivissa ha inaugurat recentment un monument a una herència hippie tan autoproclamada com dubtosa, una escultura que irònicament es basa en una fotografia realitzada a Amsterdam l'any 1972. Absurd? Totalment, però no pas més que la venda de barrets mexicans a les Rambles barcelonines.

4 comentaris:

  1. Tenies rao en que m'agradaria. Fins i tot buscaré aquest Uncut. Lo d'Eivissa és per tirar de la cadena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'hagi agradat! La revista en qüestió va arribar fa poc als quioscos i llibreries de Barcelona, o sigui que no hauries de tenir problemes per trobar-la.

      Elimina
  2. A ses illes anaren unes quantes ments il.lustres psicodèliques de pro però també molts fills d'americans que els papes rics enviaven allà per estalviar-los anar a la guerra del Vietnam on morien joves sense tants recursos. Ja em perdonareu però tot plegat m'ha semblat, abans i ara, una pel.lícula per a uns pocs amb la butxaca plena per no fotre brot i anar fent l'onso tot el dia. Excepcions metitòries, per suposat, com a tots els llocs i moments.

    ResponElimina
  3. Jo diria americans i de tants altres llocs. Amb la resta estic molt d'acord, i tot plegat concorda molt amb el que Gary Duncan de Quicksilver Messenger Service deia sobre San Francisco i els hippies:
    http://dancingwiththeclown.blogspot.com.es/2016/08/motocicletes-lsd-i-armes-de-foc.html

    Gràcies com sempre per la teva aportació!

    ResponElimina