dilluns, 8 d’agost de 2016

Flavien Berger


Vaig descobrir Flavien Berger a través d'un anunci publicat en una revista francesa. Em va cridar l'atenció, vaig buscar referències seves a internet i el primer que vaig trobar va ser el suggerent videoclip d'"Océan Rouge", gairebé catorze minuts d'electrònica onírica amb aires de conducció que remeten als Kraftwerk d'"Autobahn" (1974). La cosa començava prou bé, i només era el principi. A continuació vaig topar amb "La fête noire", un atac frontal d'electrorockabilly digne d'uns Suicide acompanyat, novament, d'un videoclip a l'alçada de tota expectativa possible. No cal dir que l'exploració va culminar amb una comanda al seu segell discogràfic. Flavien Berger ve de París i ha trobat en el primitivisme digital el millor mitjà per donar sortida a unes cançons que combinen factura clàssica i vocació avançada. Amb tres treballs al mercat -els ep's "Glitter Gaze" (2014) i "Mars Balneaire" (2014), i el llarg "Léviathan" (2015), tots ells publicats per Pan European Recording-, el seu nom sona cada vegada amb més força a les Gàl·lies i es perfila poc a poc com una de les grans revelacions de l'electrònica europea contemporània.


Més informació:
Pan European Recording  /  Bandcamp


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada