dissabte, 1 d’octubre de 2016

Sons subterranis de l'Alemanya de l'Est


Més enllà de Plastic People Of The Universe i del culte clandestí que els Beatles van generar a l'antiga URSS, el rock'n'roll i les seves diferents variants van esdevenir una constant tan revolucionària com fora de la llei als països de l'òrbita soviètica durant els darrers anys de la Guerra Freda. El recopilatori "Ende Vom Lied: East German Underground Sound 1979-1990" (2016, Forced Exposure) documenta concretament el que va passar a l'Alemanya de l'Est durant la dècada anterior a la caiguda del Mur de Berlín. I ho fa de la mà de bandes com Herbst In Peking, Ornament & Verbrechen o Grabnoct. Formacions que van desafiar el règim tot practicant la que l'elit socialista considerava com la música de l'enemic. Grups que es van emmirallar en allò que sonava a les ràdios occidentals que arribaven a sintonitzar des de l'altre costat del mur: punk, krautrock, New Wave, rock progressiu, post-punk, Sonic Youth, David Bowie, Captain Beefheart, els Stooges, la Velvet Underground, The Clash, The Fall, Einstürzende Neubaten, tot s'hi valia. El resultat va ser una escena tan subterrània com prolífica, perseguida per les autoritats -corrien rumors que agents secrets de l'STASI s'havien arribat a infiltrar com a músics en algunes de les bandes-, i una nova mostra de com el rock'n'roll i tot allò que portava implícit eren igual de revolucionaris a un costat i l'altre del Teló d'Acer. La ironia de tot plegat? Que mentre a Occident el rock acompanyava revolucions de la mateixa manera que ho feien les samarretes amb el rostre de Che Guevara, a l'altra banda del mur els seus practicants dedicaven minuts de silenci a les víctimes de Tiananmen i eren acusats de difondre propaganda capitalista pel mateix sistema que suportava la Cuba revolucionària.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada