dissabte, 15 d’octubre de 2016

Wainwright contra Trump

Rufus Wainwright en una actuació recent - Foto Getty Images.
RUFUS WAINWRIGHT
Auditori de Girona
14 d'octubre de 2016

Diu Rufus Wainwright que ara mateix no li ve de gust interpretar en directe la seva celebrada versió de "Hallelujah" (Leonard Cohen), i que no la pensa tornar a tocar "fins que Donald Trump hagi perdut les eleccions als Estats Units". Així ho va sentenciar la nit passada tot just finalitzada la premonitòria "Going to a Town". Versos de desencant amb el seu propi país ("I'm going to a town that has already been burnt down / I'm going to a place that has already been disgraced / I'm gonna see some folks who have already been let down / I'm so tired of America") que Wainwright porta gairebé deu anys cantant nit rere nit i que justament ara semblen haver adquirit més sentit que mai.

No va sonar "Hallelujah", la nit passada a l'Auditori de Girona, però sí que ho van fer "The Art Teacher""Jericho", "California", "Gay Messiah", "Cigarettes and Chocolate Milk" o "Poses", retalls destacats d'una trajectòria artística que Wainwright va repassar de cap a peus, inclosos alguns dels sonets de Shakespeare que ha musicat a la seva obra més recent, "Take All My Loves" (2016), i fins i tot diversos fragments de les seves òperes. I tot plegat amb l'únic suport de la seva veu tot terreny, així com d'un piano i una guitarra als quals es va anar alternant en funció de les necessitats de cada tema. Aquesta nit repetirà a Sant Cugat del Vallès. No tocarà "Hallelujah", però la vetllada promet ser igual de memorable que la d'ahir.

L'APUNT
La primera vegada que vaig escoltar "Going to a Town" en directe va ser l'agost de 2007 en un multitudinari concert que Wainwright va oferir al Central Park de Nova York. Tenia curiositat per observar com es prendria el respectable el vers més repetit de la cançó, "I'm so tired of America" ("Estic tan cansat d'Amèrica"), i la seva reacció em va semblar tan sorprenent com exemplar: tan bon punt el seu autor el va cantar es van generalitzar els aplaudiments. Certament, algunes societats estan més obertes que d'altres a una pràctica tan sana i necessària com és l'autocrítica. Wainwright canta que està cansat dels Estats Units al cor mateix de Manhattan i les multituds autòctones l'aplaudeixen sense miraments. Però s'imaginen vostès què passaria si algú s'atrevís a cantar en aquesta península nostra "Estoy tan cansado de España" o "Estic tan cansat de Catalunya"?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada