dissabte, 12 de novembre de 2016

Tina Masawi i Ernesto Olvera

TINA MASAWI & ERNESTO OLVERA
Anònims, Granollers
11 de novembre de 2016

Sovint menyspreem els músics que es dediquen a fer versions d'altres músics amb l'únic objectiu d'entretenir el respectable, o com a mínim els contemplem des d'una prudència que no apliquem a qui defensa un repertori propi amb voluntat de transcendir. D'arguments a favor d'aquesta prudència no ens en falten, cada nit en podríem comptar una bona pila si féssim una volta per determinats circuits de música en directe. Però a l'altre extrem, el dels repertoris de versions elaborats amb gust, coherència i substància, també hi podríem comptar un bon grapat d'arguments que en absolut es poden considerar excepcions a cap norma. Tina Masawi és cantant, Ernesto Olvera pianista i tots dos desenvolupen els seus respectius oficis amb una solvència que molts ja voldrien. Quan actuen plegats es dediquen a fer versions, clàssics del pop, el rock i el soul adaptats a llenguatges musicals propis de l'Amèrica negra i generalment anteriors al naixement del rock'n'roll. Piano jazz d'alta volada que ahir va transformar "I Got You (I Feel Good)" de James Brown en un frenètic boogie-woogie, "Rehab" d'Amy Winehouse en una greixosa rodanxa de rhythm & blues al més pur estil de New Orleans, "Somebody to Love" de Queen en un himne d'església amb parets de fusta i "Hotel California" dels Eagles en una fosca balada crepuscular. Efectivament, tot el repertori es nodria de peces que la totalitat dels presents havíem escoltat ja en infinites ocasions. Però és que mai abans les havíem escoltat com ho vam fer ahir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada