dimarts, 6 de desembre de 2016

25 anys de Discos Revolver

Brighton 64.
BRIGHTON 64 + SMOKING STONES
Concert 25è aniversari Discos Revolver
Sala Rocksound, Barcelona
5 de desembre de 2016

Dies enrere es feia public el rànquing d'artistes més escoltats pels catalans a Spotify aquest 2016. La llista, els detalls de la qual prefereixo estalviar-me, no convidava precisament a l'optimisme. Ja se sap, a les plataformes d'streaming hi pot accedir i hi accedeix gairebé tothom. Fer-ho no costa diners ni requereix cap mena d'esforç més enllà de descarregar l'aplicació corresponent. Tot el contrari de les botigues de discos, espais comercials i a la vegada relacionals on també pot accedir tothom però on tan sols entra aquell públic que estima la música sense cap mena de reserva. Melòmans que encara atorguen valor al fet d'escoltar i col·leccionar música en format físic, fins al punt d'estar disposats a invertir temps i diners en allò que els agrada. Corren temps difícils per a aquests establiments, però de ben segur que si féssim un cop d'ull a la llista dels discos més venuts enguany a les dues botigues de Discos Revolver, ens trobaríem un panorama força més esperançador i reconfortant en termes estrictament musicals que el rànquing d'Spotify.

La disqueria del carrer Tallers, una de les més emblemàtiques i veteranes de Barcelona, porta ja un quart de segle oberta al públic. Una fita que va celebrar la nit passada a la sala Rocksound amb tota una festa melòmana. Dues bandes de la ciutat, Brighton 64 i Smoking Stones, i les sempre sucoses seleccions dels disc jockeys de la casa. Van trencar el gel els Stones amb tot un arsenal de clàssics de la factoria Jagger-Richards, però també títols menys evidents que van revaloritzar el set i van marcar la diferència entre els barcelonins i bona part d'allò que anomenem bandes de tribut. Inici a tota castanya amb "Jumpin' Jack Flash", revisió de "Let It Bleed" (1969) per mitjà d'una contagiosa "Live with Me" i una elèctrica i aclaparadora "Midnight Rambler", col·laboració especial d'Aurelio Morata (Rebeldes) en un parell de covers de Chuck Berry i final amb tots els honors al ritme de "Brown Sugar".

I tot seguit va ser el torn de Brighton 64, que van oferir una enèrgica i contundent lliçó sobre com fer història en poc més d'una hora. Ho han llegit vostès perfectament: històric va ser el passi que es van marcar els germans Gil i companyia, amb tres dècades i mitja llargues de trajectòria a l'esquena i un estat de forma que molts ja voldrien a aquestes alçades. Van escalfar motors amb l'instrumental "Reacciones" -una de les peces que formaran part del seu proper disc, previst per a la primavera que ve-, van sortir disparats amb "Soy un tanto antiguo" i "Quan baixis de l'avió", i van acabar de desencadenar l'eufòria col·lectiva amb "Ponte en marcha para mí". Èxtasi a la pista, càntics de "We are the Mods!" i la banda disparant sense contemplacions cartutxos de tal precisió com "Solo hasta el final", "Barcelona blues" o "Palabras con sabor". "La Casa de la Bomba" -amb cita a "Haz el amor"- havia de posar punt i final al recital, però per petició popular hi va haver dos bonus tracks en temps de descompte, "Fotos del ayer" i "La canción del trabajo". De seguida s'ha dit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada