dijous, 15 de desembre de 2016

It's Not Not - "Fool the Wise" (2016)


Aquest 2016 serà musicalment recordat a gran escala per les pèrdues. Hem perdut a Bowie, hem perdut a Prince, hem perdut a Leonard Cohen i hem perdut a tants altres, en pau descansin, que ja no tornaran. Però és que a una escala més pròxima, aquest 2016 també hauria de ser recordat com l’any d’un retorn amb tots els honors. Un retorn que a aquestes alçades pocs s’esperaven però s’ha acabat materialitzant, i de quina manera. Sí, senyores i senyors, It’s Not Not tornen a ser entre nosaltres de cos present, és a dir amb un nou disc sota el braç que referma la vigència de la banda i del seu discurs nou anys (nou!) després d’aquell explosiu “Bound for the Shine” (2007) que fins a data d’avui era l’última referència del quartet barceloní.

D’acord, el retorn d’It’s Not Not es va materialitzar ara fa dos anys, primer en el marc del Festival Hoteler 2014 i posteriorment en tota mena d’escenaris. Però és ara, amb la publicació d’un “Fool the Wise” (2016, BCore) que és pura dinamita, quan l’engranatge torna a funcionar a ple rendiment. Un engranatge que segueixen conformant Raul (Tokyo Sex Destruction, Lost Tapes), Piti (Standstill, Catarata) i Joel (Dies Irae), i al qual s’ha integrat de forma definitiva un altre vell conegut de la família BCore, ni més ni menys que tot un Eric Fuentes (The Unfinished Sympathy).

“Fool the Wise”
es va començar a gestar l’estiu de 2015 en una masia de l’Anoia, i el resultat final és fruit del pas de les seves deu cançons per diversos estudis de gravació on la fórmula de sempre s’ha posat al dia sense renunciar a la seva essència: un còctel de ritmes urgents i a la vegada ballables, d’intensitat elèctrica i bon humor, d’essències post-punk i aquella passió gens secreta pel post-hardcore i la vessant més primitiva de l’emocore.

La inicial “Resurrection” ho deixa clar de bon principi: entrada majestuosa, guitarres angulars i cors a viva veu que anuncien que alguna cosa ha canviat però tot segueix al seu lloc. Que els It’s Not Not de 2016 són més savis que vells, i que aquestes noves cançons són fruit de l’experiència acumulada però també d’una química que es manté tan fresca com el primer dia. Títols com “From My Ears to My Socks”, “Golden Rule” o “We’re Gonna Get Out” no fan sinó refermar-ho. Dards d’elevadíssima precisió que atrapen des del minut zero. Munició de primera de cara a uns directes on tornaran a saltar espurnes. I arguments prou sòlids per a recordar aquest 2016 des d’una perspectiva més aviat optimista.


Originalment publicat a B-Magazine.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada