dilluns, 5 de desembre de 2016

Modernismes

Rachel Playfair i Ricky Gil (Playfair).
FUSTA POP
Can Ramos, La Garriga
4 de desembre de 2016

El modernisme. O més ben dit els modernismes. El de Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner; i el dels Who, els Jam i els Small Faces. El de la Sagrada Família, l'Hospital de Sant Pau i les cases d'estiueig; i el de Blow Up, Absolute Beginners i les nits cremades a ritme de soul i rhythm & blues. Un sol terme i dos conceptes que ahir van anar de la mà al cor de la Garriga. Els jardins de Can Ramos, tresor indiscutible del catàleg modernista del municipi vallesà, acollien la primera edició de Fusta Pop, un petit gran festival de música que ha nascut amb l'objectiu i la vocació d'esdevenir una cita anual de referència a l'òrbita mod de casa nostra.

El tret de sortida el van donar ni més ni menys que Playfair. Una banda de bandes. Una revelació en procés on militen components de formacions com Brighton 64, Canguros o aquell grup de culte que va ser Unusual Suspects. Urgència rítmica i ganxo melòdic, el d'un repertori que apunta al punk, al power pop i a la New Wave, tenyit de colors i essències folk per l'acordió que toca la vocalista Rachel Playfair. El seu repertori és tan ric en matisos com en cançons memorables. Com a mostres "Brixton", "Multi-Cultural Goodwill Girl", "Richardson Beach" o "There Are Days", que ahir van alternar amb una sentida relectura del "Whole Wide World" de Wreckless Eric.

L'amenaça constant de pluja no va suposar cap problema perquè la banda defensés amb solvència un cançoner que reclama a crits una edició en vinil. Fins i tot quan la pluja es va materialitzar, els propis components del grup van acabar de definir una de les grans postals de la jornada, tot convidant els presents a posar-se a cobert i gaudir el concert des del darrere de l'escenari. Tota una mostra de caliu, el d'un festival que va començar amb bon peu i que es va complementar amb selectes i dinàmiques sessions de música enllaunada a càrrec dels disc jockeys Rudemod, Xerramequ, Vicienne i Susipop. L'any vinent caldrà repetir.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada