dijous, 19 de gener de 2017

"Hell or High Water" (2016)


En una escena de "Hell or High Water" (2016, recentment estrenada a les nostres pantalles sota el títol de "Comanchería"), un personatge li comenta a un altre que l'inabastable territori que els envolta va pertànyer una vegada als indis comanxes. Que els va deixar de pertànyer quan se'n van apoderar els colons nord-americans i europeus que acabarien constituint l'actual estat de Texas. I que durant les darreres dècades han estat els descendents d'aquells mateixos colons qui han vist com aquelles terres els eren preses de les mans per una nova espècie colonitzadora: la banca. "Hell or High Water", dirigida per David Mackenzie amb guió de Taylor Sheridan ("Sicario"), és una pel·lícula sobre atracadors de bancs i sobre els agents de la llei que els persegueixen. La qual cosa no equival en absolut a una cinta de bons i dolents sinó a una història de supervivència en temps difícils, on la barrera entre el bé i el mal es difumina amb la mateixa naturalitat amb què Mackenzie ha fos el thriller adrenalínic amb els paràmetres del western més clàssic.

El punt de partida és la lluita de dos germans (Chris Pine i Ben Foster) per a afrontar el seu deute amb una entitat bancària i salvar la finca familiar de la qual són a punt de veure's desnonats. Per tal de reunir l'import necessari es dediquen a atracar les oficines que el propi banc té repartides per l'oest de Texas. Que un astut Ranger a punt de jubilar-se (Jeff Bridges) els segueixi la pista gairebé és el de menys en una sinopsi que constantment es formula la pregunta del milió -qui roba a punta de pistola és pitjor que qui ho fa amb un contracte a la mà?-, i de vegades fins i tot s'atreveix a insinuar-ne la resposta. Una resposta que no es manifesta a través de proclames incendiàries ni crides populistes -d'això ja se n'encarreguen determinats polítics-, sinó de diàlegs intel·ligents i cites absolutament memorables -algunes de les quals, per cert, copsen l'estat d'ànim de l'Amèrica de Trump-. La resta la fan una fotografia tan evocadora com colpidora, i una banda sonora que signen Nick Cave i Warren Ellis amb incursions puntuals (i gens gratuïtes) d'outlaws de ple dret com Townes Van Zandt, Waylon Jennings, Billy Joe Shaver o Scott H. Biram.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada