dijous, 9 de febrer de 2017

Dolorosa

Una banda de bar.
De vegades les grans històries són fruit de petites casualitats. Raúl Bernal i Natalia Muñoz són de Granada. El primer és un músic de llarg recorregut que ha militat a les bandes d’acompanyament de José Ignacio Lapido i Loquillo, a més d’encapçalar el seu propi projecte, Jean Paul. La segona és melòmana per vocació, però fins fa ben poc no s’havia decidit encara a cantar per a desconeguts, menys encara a enfilar-se a cap escenari. Bernal i Muñoz es van conèixer fa més d’una dècada, quan ella freqüentava el bar on ell treballava. Ara és ella qui treballa darrere una barra, la de Ruido Rosa, un dels epicentres de l’escena musical granadina, i ell qui s’asseu a l’altre costat. I va ser així, entre converses de barra de bar, com va néixer el seu projecte conjunt, Dolorosa.

Les grans històries, dèiem, són de vegades fruit de petites casualitats. Muñoz i Bernal van trobar el seu nexe d’unió tot conversant en una barra de bar. La resta s’aniria construint a partir d’aleshores en sales d’assaig i estudis de gravació, amb altres habituals de l’escena granadina com són Antonio Lomas (Grupo de Expertos Solynieve, Lori Meyers), Fran Ocete i Chesco Ruiz (Brío Alfin). Amics i confidents que completen la formació de Dolorosa i que han acabat de donar forma a unes cançons que freguen la perfecció mètrica i estètica, que entren a la primera i fan molt bona companyia. Cançons amb ganxo melòdic, tempo amable, ritme infecciós, arranjaments detallistes i una poètica calidesa vocal.

Cançons com el single “Dominar el tiempo”, pista inicial i reclam d’autèntic luxe per a un primer disc, “Que el mañana sea bueno” (2017, Wild Punk), cridat a col·leccionar sentits elogis. Cançons com “Tu te vas de mi (por la mañana)”, “La vida es triangular” o la pròpia peça titular, arguments de pes en un plàstic que marida diverses dècades de tradició de rock independent amb essències frontereres i una afinadíssima sensibilitat pop. No s’enganyin, Dolorosa no és un projecte paral·lel ni una aventura al marge de res. Ens trobem davant d’una banda sòlida i amb projecció. Un grup que ja s’ha passejat amb notable èxit per alguns dels principals certàmens musicals de l’Estat i que ara, amb flamant carta de presentació sota el braç, es disposa a esdevenir una de les realitats més fermes de la música cantada en castellà.


Originalment publicat a B-Magazine.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada