divendres, 12 de maig de 2017

50 anys d'"Are You Experienced"


Jimi Hendrix cremava guitarres, les tocava amb les dents i era capaç d'extreure'n sons a priori impossibles. La majoria de músics pels quals va treballar com a mercenari al llarg de la dècada dels 60 -alguns d'ells figures de primeríssim ordre del soul, el rock'n'roll i el rhythm & blues- el van acabar despatxant perquè el seu esperit lliure i indòmit no s'adaptava a cap mena de cànon ni de convenció. I quan per fi va debutar amb el seu propi projecte i les seves pròpies cançons, el món de la música va fer un salt endavant comparable al de les troballes de Nikola Tesla o Thomas Edison en el camp de l'enginyeria elèctrica. Hendrix no va ser l'introductor de l'electricitat al rock, abans d'ell hi havia hagut Link Wray, Cliff Gallup o Pete Townshend, però sí que va ser qui va elevar-la a cotes fins aleshores inèdites i va obrir noves vies d'exploració que arriben fins als nostres dies.

"Are You Experienced" (1967), el primer disc de The Jimi Hendrix Experience, es va enregistrar en diversos estudis londinencs entre la tardor de 1966 i la primavera de 1967, amb Chas Chandler a les tasques de producció. Era la carta de presentació d'un trio que completaven els incombustibles Noel Redding (baix) i Mitch Mitchell (bateria), i que no sonava com res que s'hagués pogut escoltar abans. De fet, quan Chandler -que també exercia com a mànager de la banda- va presentar les gravacions a Decca, el segell va declinar editar-les -el mateix error comès anys enrere amb els Beatles-. Finalment va ser Track, una petita discogràfica impulsada pel management de The Who, la que va treure el plàstic al Regne Unit tal dia com avui de fa cinquanta anys. Tres mesos després, Reprise el va publicar als Estats Units amb diferent caràtula i un track list lleugerament alterat -incloent "Purple Haze", una peça originalment editada només com a single a la Gran Bretanya-.

Del debut de Hendrix s'ha dit que va eixamplar els horitzons de la psicodèlia i va posar els pilars del hard rock, l'stoner, el grunge i qualsevol gènere que inclogui el terme metal. I tot això és tan cert com que algunes de les seves peces encara fan petites aquestes etiquetes a data d'avui. Parlem d'un àlbum que s'obria al ritme de "Foxy Lady" -"Purple Haze" a l'edició nord-americana- i "Manic Depression", dos definitius exercicis de rock àcid i monolític que deixaven pas al blues corrosiu i nocturn de "Red House", i a partir dels quals florien artefactes sònics de la mida de "Fire", "I Don't Live Today" o "Third Stone from the Sun" -a l'edició nord-americana hi figuraven també "Hey Joe" i "The Wind Cries Mary"-. L'impacte va ser majúscul i la recepció de crítica i públic absolutament entusiasta, però el sempre prolífic Hendrix no va deixar-se impressionar i poques setmanes després d'haver editat el seu primer disc ja en tenia llesta la continuació, un "Axis: Bold as Love" que veuria la llum a finals d'aquell mateix any.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada