dilluns, 29 de maig de 2017

Vint anys sense Jeff Buckley

Jeff Buckley (1966-1997).
Avui fa vint anys que Jeff Buckley va deixar de respirar sota les aigües del Mississippi, però no resulta en absolut agosarat afirmar que la seva figura i la seva obra es troben més presents que mai. Dues dècades després de la seva mort, Buckley ha estat adoptat com a influència i model per a diverses generacions tant de músics com de melòmans. Penso ara mateix en alguns noms emergents de l'escena barcelonina amb els quals he tingut el gust de treballar durant els darrers mesos, i tots ells tenien al nord-americà entre els seus màxims referents -a escala internacional, la seva pista es pot traçar en obres com les de Daughter o Bon Iver-. I no n'hi ha per a menys: amb permís del seu contemporani Elliott Smith, Buckley va ser qui va rentar la cara a la figura del singer/songwriter i li va donar una raó de ser en plena era alternativa. Pel camí va deixar un bonic cadàver, però sobretot una discografia tan breu com intensa i la que possiblement sigui la versió definitiva de l'"Hallelujah" de Leonard Cohen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada